8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà, la majoria per «respecte» o «educació»

4,5 milions de persones del domini lingüístic parlen habitualment en català, mig milió menys que el 2005, segons l'Informe CAT 2021

per NLV

Llengua

El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, i la directora, Neus Mestres, en la presentació de l'Informe CAT 2021
El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, i la directora, Neus Mestres, en la presentació de l'Informe CAT 2021

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Una de les dades inèdites de l'Informe CAT 2021, de Plataforma per la Llengua, mostra que la subordinació lingüística és una actitud majoritària entre els catalanoparlants. Segons una enquesta encarregada aquesta primavera per l'entitat al gabinet estadístic GESOP, 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. A més, a l'hora d'explicar els motius d'aquesta conducta, el 43,5% afirma que canvia de llengua «per respecte» o «per educació». Com a segona causa i amb un percentatge molt inferior, el 16,3% opta per respondre en castellà perquè creu que potser no serà entès si es manté en català. Aquesta actitud contraproduent té conseqüències en els infants, adolescents i joves, que cada vegada fan servir menys la nostra llengua en les seues relacions socials. 

A la universitat, els joves es troben en un entorn cada vegada més castellanitzat, sobretot en determinades facultats. Per exemple, el percentatge de classes de Dret que s'imparteixen en català és del 19,8% al País Valencià, del 41,2% a Catalunya i del 21,1% a les Illes Balears. Les generacions més joves, a més, també tenen dificultats per accedir a continguts audiovisuals en català, no solament a les plataformes de televisió a la carta, sinó també en el sector dels videojocs: cap de les tres consoles principals del mercat no inclou el català a la interfície. 

L'informe indica, segons dades de gener del 2020, que més de 4,5 milions de persones (32,4%) del domini lingüístic parla habitualment en català, mig milió menys que el 2005.

La desprotecció institucional, en xifres

Algunes de les dades de l'Informe fan palés que les institucions pròpies dels territoris de parla catalana no defensen ni protegeixen el català tant com caldria per afavorir-ne la normalització.

De les 245 discriminacions lingüístiques a mans de les administracions públiques que Plataforma per la Llengua ha recollit entre els anys 2007 i 2020, 41 s'han produït en l'àmbit hospitalari i de la salut, és a dir, el 17%. L'any 2020, marcat per la pandèmia, 12 de les 53 discriminacions recollides passaven en aquest àmbit, el 23%.

L'Estat espanyol, a diferència de democràcies plurilingües com Bèlgica i Suïssa, continua discriminant el català i imposant el castellà per norma. Per exemple, només l'1% de les pàgines web oficials de l'Estat espanyol tenen una versió completa en català i tan sols 1 dels 214 jutjats del País Valencià funciona habitualment en la llengua pròpia del territori. L'Estat francés també rebutja la seua realitat plurilingüe. L'Assemblea Nacional va aprovar amb el 72,2% dels vots una llei que hauria garantit l'ensenyament immersiu en català a la Catalunya del Nord, però el Consell Constitucional el va tombar.

Indicadors positius

L'Informe també inclou «algunes dades positives que indiquen que, si passem a l'acció, som a temps de revertir la situació d'emergència lingüística», assenyala Plataforma per la Llengua.

En aquest sentit, explica que, «malgrat la manca d'una política ferma de l'Administració d'estímul i promoció de l'audiovisual en català a internet, aquests últims deu anys han sorgit iniciatives com Valençúbers, Canal Malaia o Creadors.tv, que ja han impulsat més de 500 creadors de contingut i han generat milions de visualitzacions».

També cal tindre en compte que «a Andorra, el 72,6% dels habitants comencen les converses en català i, a la Franja, el 89,2% dels catalanoparlants transmeten la seua llengua als fills». A més, «a l'Alguer, on s'està lluitant perquè el dret d'aprendre alguerès a l'escola quede realment garantit, un 20,1% de la població fa servir el català amb el primer fill» i «el 27% dels docents sards inscrits per ensenyar en una llengua minoritària volen fer classe en alguerès».

D'altra banda, «a Catalunya, la majoria dels habitants no sembla patir per la supervivència del català, com a mínim si pensen en els cent anys vinents». En concret, segons indica una enquesta, «el 80,9% dels habitants de Catalunya creuen que el català encara existirà d'aquí a un segle».

L'ONG del català considera que per garantir la supervivència i la normalització del català, «és imprescindible emprendre accions públiques i individuals».

L'InformeCAT, per mitjà de la radiografia que fa de l'estat del català arreu del domini lingüístic, pretén que les institucions i els ciutadans prenguen consciència de la situació de fragilitat en què es troba la llengua i actuen en conseqüència.