Component 23: La reforma laboral que vol Unides Podem

per Denis Allso Moreno

Veus

Component 23: La reforma laboral que vol Unides Podem
Component 23: La reforma laboral que vol Unides Podem

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

En les recents tensions sobre la reforma laboral entre UP i el PSOE, la vicepresidenta Yolanda Díaz va fer referència en un missatge creuat contra Calviño que el partit, amb tota la intenció va viralitzar a les xarxes socials, al document amb el qual la vicepresidenta de treball volia recriminar a la d'economia que s'havia compromés amb Europa a derogar la reforma laboral: el component 23. En declaracions a La Sexta va explicar: «Estem ja molts mesos treballant a la taula de diàleg social amb un mandat que és l'acord polític al qual havíem arribat entre UP i el PSOE, que a més a més vam remetre a Brussel·les com el component 23 i ara sembla que ara hi ha una part del govern que no vol complir amb el que ja havíem convingut».

Aquest missatge a Calviño és important, ja que la vicepresidenta econòmica va ser qui va enviar a Brussel·les el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, on està aquest component 23, d'esquena dels altres ministeris, trepitjant fins i tot competències de Díaz -per exemple en ometre la llei rider d'aquest informe-. Unides Podem, com qualsevol grup polític, inverteix grans recursos en comunicació política, i quan Yolanda Díaz fa circular al·lusions al component 23, més que justificar la seua postura i la viabilitat vol fer-nos arribar un missatge als qui analitzem l'actualitat política d'allò que vol fer UP: quin és el seu full de ruta amb la reforma laboral.

El Component en el qual es basa l'estratègia de Podem es titula «Noves polítiques públiques per a un mercat de treball dinàmic, resilient i inclusiu». I cal aclarir primerament que no es tracta d'una derogació de la reforma laboral, sinó d'una modificació. Els aspectes més fonamentals de la reforma de 2012 que modifica és a la negociació col·lectiva. La resta de circumstàncies estructurals d'aquesta reforma no són modificades sinó que busca compensar alguns aspectes d'aquesta amb una barreja de polítiques actives i estructurals.

En resum, es desglossen despeses i mesures actives segons objectius: programes específics de contractació directa i indirecta de vora 20.000 joves, un programa inconcret per atendre l'atur de gairebé 30.000 dones, subvencions a la formació i el foment del treball verd i digital, projectes de cooperatives, una xarxa de centres públics d'orientació laboral i vincular l'ingrés mínim vital a les polítiques d'inclusió; amb reformes estructurals com la regulació del teletreball, la simplificació dels contractes, la modernització de les polítiques actives, l'estructuralització dels ERTO; amb un mecanisme de «flexibilització interna» similar a l'ERTO i requalificació de treballadors amb foment de la reducció de jornada (sense vincular-la al manteniment del salari), una gran retallada de les subvencions i les bonificacions per dedicar-ho a polítiques actives, modernització de la negociació colectiva, simplificació del sistema de subsidi i digitalització del SEPE.

Cal dir que abunda la inconcreció i el recurs al slogan i la locució adverbial caracteritza tot el document. No s'estableixen objectius prioritaris i secundaris, sinó una sèrie de vagues propostes per sectors. La simplificació contractual a tres modalitats (estable, temporal i de pràctiques) que busca atacar la dualitat pot precaritzar sectors masius si no s'encareix la indemnització per acomiadament i deixa la porta oberta a l'externalitat i la temporalitat. Aquesta reducció dels models contractuals sense modificar la base de la reforma de 2012 per a dotar de seguretat jurídica i obligacions tributàries i d'internalització de costos laborals, pot empitjorar les condicions. Les polítiques joves d'aquesta gran reforma -que una generació sencera ha passat els seus millors anys esperant- són molt més que insuficients. Igual que en habitatge es continua l'aposta per pensar que una sèrie de mesures que actuen sobre 30.000 joves incideixen sobre tot el jovent, tampoc aporta res sobre les bases de la precarietat juvenil. És cridaner, que disposant d'una institució pública (InJuve) amb gran finançament i treballs de referència global sobre aquestes problemàtiques, el document de Calviño ni mencione aquest institut encara que siga per abordar-ne l'estratègia.

Les «competències digitals» són una idea inconcreta i perillosa extremadament vinculada a la uberització econòmica, que no es pot criticar ni aplaudir per la seua inconsistència en els plantejaments del govern d’aquest i altres fulls de ruta. La idea dels ERTO permanents, tot i que puguen tindre un altre nom, sembla qüestionable sense un gran debat d'estat que explique allò positiu i negatiu d'aquesta proposta, perquè podria plantejar dubtes. En primer terme perquè suposen una nacionalització dels costos de mà d'obra que és inviable a llarg termini i sembla fins i tot un incentiu per a plantejar negocis fraudulents d'empreses inviables que visquen de repartir-se subvencions sense volum de negoci. Sembla una mesura desesperada per a evitar la inevitable destrucció estructural del treball en comptes d'apostar per una transformació profunda pensada per afrontar-la racionalment. Els ERTO no són un model sobre el qual estructurar un mecanisme d'enfortiment de l'estabilitat davant cicles de crisi, la despesa dels ERTO a les arques públiques des de Març de 2020 és de més de 30.000 milions d'euros i per la contínua destrucció d'empreses no sembla que haja sigut prou per a contenir l'hemorràgia. Un mecanisme compensatori exclusiu per agents privats hauria d'estar finançat pels fons comuns d'aquests agents amb vocació redistributiva (com poguera ser l'exemple del FOGASA) i no per tota la ciutadania.

Amb els peus en terra, no podem culpar Podem de triar aquesta estratègia de mínims per a buscar maquillar la reforma laboral amb participació dels agents socials i l'enfortiment simbòlic de la negociació colectiva. Així, tancat el «pack» de polítiques que es poden fer en aquest informe remés a la Unió Europea, no queda res més en el menú. Les úniques opcions que podem triar són el component 23 pel qual aposta Díaz o la reforma de Rajoy sense retocar. La valoració que se li puga donar a anomenar «derogació» una nova reforma laboral pautada per Calviño, per tal d’exaltar determinats ànims, és personal i deixaré que cadascun dels lectors, resumits el fets, trega les seues pròpies conclusions.