COP-26: decreixement i renovables, però no així!

per Pedro Domínguez Gento

Veus

COP-26: decreixement i renovables, però no així!
COP-26: decreixement i renovables, però no així!

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Comença la COP-26 en Glasgow i ho fa amb mals precedents i amb pitjors perspectives, perquè ja duem 25 infructuoses COP que no han servit per a frenar el calfament global, i perquè amb els minúsculs compromisos actuals (que ni tan sols són obligatoris) anem cap a una pujada de temperatures globals i locals catastròfica, que pot convertir la Península en un altre Sàhara. I només ens queda aquesta dècada per a protegir realment els ecosistemes i reduir a la meitat la crema dels combustibles fòssils si no volem superar la pujada d'1,5ºC (ja estem per 1,1ºC). Després, els mecanismes de retroalimentació ho faran irreversible. Així doncs, tothom conscient hauria de pressionar amb força perquè esta vegada les grans companyies no manipulen els governs i estos puguen arribar a compromisos efectius.

I la primera de les grans solucions és el decreixement, reduir l’economia perquè la Natura ja no pot més, hem sobrepassat molts límits i estem esgotant, enverinant, destruint ecosistemes, espècies i recursos a una velocitat absolutament insostenible, de manera que necessitem 1,7 planetes com la Terra per a seguir mantenint l’actual ritme de consum i residus... Açò és una heretgia total per als capitalistes i els seus lacais, però decreixerem inevitablement, per les bones si ho conduïm de forma solidària i ecològica, o per les males si caiem en una situació caòtica i ho conduïxen els neoliberals (algú pot creure’s que resoldran l’emergència climàtica els mateixos que l’han provocat?). Podem elegir, encara.

Cal dir que decréixer no implica viure pitjor, simplement consumir el necessari, no més. Fins i tot podríem viure millor. Un exemple fàcil, aquells que fumen o beuen alcohol poden viure molt millor (i més) si deixen el tabac i beuen menys. Anàlogament, si en compte de viatjar tots els quilòmetres que es fan cada any en cotxe o avió es viatja la meitat o menys, aleshores s’eviten molts accidents i morts i malalties per la contaminació urbana, a més d’estalviar diners i reduir molt l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (recordem que el transport és el major emissor!) Hem d’estimar més el nostre poble i l’entorn, i millorar-los per a viure bé tots, perquè ni els autos ni el consumisme duen la felicitat, encara que la manipuladora publicitat ho repetisca infinitat de voltes.

De qualsevol forma, el creixement desenfrenat s’acaba, tant si volem com si no, perquè no tenim dos Terres. De fet, el petroli ja s’està acabant, almenys el fàcil d’extraure i barat, i faríem bé en començar a reservar-lo per a les activitats realment necessàries, com la producció d’aliments. I no cregueu que «canvis» superficials com reconvertir les fàbriques de cotxes per a fer-los elèctrics resoldrà la crisi, ni de forma parcial, perquè no hi ha temps ni prou metalls per a fabricar bateries per a 1.400.000.000 d’autos...

I l’altra gran solució per a l’emergència climàtica i els problemes mediambientals són les energies renovables. La solar sobretot perquè és de l’única que en tenim de sobra, som el país del Sol. I no només no contamina ni consumix res durant el seu funcionament, sinó que ja resulta la més barata i rendible. Així, per a una parella normal, el cost d’instal·lar-se els 2 o 3 kw de plaques fotovoltaiques que necessita per a produir l’electricitat que consumix pot estar entre els 2.000 i 3.000 €, que amb les subvencions i desgravacions de l’IBI i IRPF quedaria en prou menys. L’autoconsum solar pot reduir la factura elèctrica quasi a zero i amb el que estalvia s’amortitza en 5 anys o menys i després aporta l’electricitat quasi gratis durant 30 anys o més. Sols cal tindre una terrassa o sostre ben assolellat, demanar 3 pressupostos a instal·ladors locals homologats i decidir-se. I ara també poden fer-ho les col·lectivitats de consumidors, per exemple els veïns d’una finca.

Però això no és el que volen les grans companyies, repartir els beneficis de l’energia solar igual com el Sol repartix la seua llum per a tots els éssers vius va contra el capitalisme, és una altra heretgia (per això el PP va fer el decret de l’impost al Sol, vos en recordeu?). El que les grans companyies volen és instal·lar milions de plaques, megacentrals, damunt de camps o de muntanyes destrossant la terra, la vegetació (que absorbix el CO2, principal gas d’efecte hivernacle) i el paisatge per a seguir apropiant-se de l’energia i guanyant-hi milions d’euros (la seua avarícia no té límits).

A l’oloreta dels diners que venen d’Europa (i que acabarem pagant de qualsevol forma els treballadors, no ho oblideu) hi ha una vertadera allau de megacentrals eòliques i fotovoltaiques per tot Espanya, com si volgueren convertir-nos en una gran colònia extractivista d’energia (i diners) per als països del Nord. I la Ribera del Xúquer no s’escapa, ací volen ficar-ne a Llombai, Catadau, Tous, Carcaixent, ...

Ens trobem en una situació crítica, per l’emergència climàtica i ecològica, i l’única eixida positiva passa perquè ciutadans i governs locals, autonòmics i centrals apliquen les solucions respectuoses amb la Natura i les persones: estalvi d’energia i materials, disminució del transport motoritzat, consum de productes locals, les 4R, l’autoconsum fotovoltaic sobre edificis ja construïts on l’impacte ambiental és zero, etc. I ara han de racionalitzar els megaprojectes solars situant-los a prop dels llocs de consum elèctric, on l’impacte siga mínim, i han de corregir-los per a fer-los compatibles amb l’agricultura i ramaderia ecològiques, que es poden combinar prou bé.

Si l’inevitable decreixement el conduïxen els conservadors (de privilegis, no de la Natura) estarem perduts perquè són tan avariciosos, egoistes i estúpids que en lloc de reduir la depredació i cooperar per a solucionar, abans de canviar aquest defectuós model socioeconòmic i perdre privilegis, són capaços d’enfonsar-ho i destruir-ho tot (recordem com «resolgueren» la gran crisi dels anys 30). Per tant, hem de mobilitzar-nos tots contra el futur cremat que ens preparen, especialment els joves, perquè sou els que ho pagareu i ho patireu tot...