Emergència climàtica

per Isa Riba

Tribuna

Emergència climàtica
Emergència climàtica

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

L'emergència climàtica és, sense cap mena de dubte, un dels majors problemes que enfronta la humanitat actualment.
Segons un estudi internacional de l'American Psychological Association, el 59% del jovent pateix d'ansietat climàtica i considera que els governs i les organitzacions internacionals no s'estan esforçant prou per revertir aquesta catàstrofe climàtica imminent. De la mateixa manera, el 55% també creu que la nostra generació tindrà menys oportunitats que les que van tenir els nostres pares i el 75% opina que el futur és aterridor.

En els darrers anys, s'han signat una gran quantitat d'acords internacionals en matèria de medi ambient. Malgrat això, la realitat és que ja hem traspassat quatre dels nou límits planetaris. Aquesta situació no només suposa una gran desestabilització de la Terra, sinó que també crea canvis mediambientals irreversibles causats per l'acció humana – i sobretot pel sistema dels països capitalistes desenvolupats -.

Un dels quatre límits planetaris que ja hem sobrepassat és el canvi climàtic, causat principalment per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Així doncs, aquest és el tema que s'està tractant des del 31 d'octubre – i fins al 12 de novembre – a la vint-i-sisena Conferència sobre el canvi climàtic de Glasgow (COP26), la qual ha reunit milers de càrrecs polítics, activistes, ciutadans i empreses.

El que ha quedat clar en aquesta situació és que cada dia estem més lluny d'aconseguir els objectius que es van estipular en l'Acord de París del 2015 respecte a l'augment global de les temperatures i més prop d'una catàstrofe climàtica mundial. És per això que António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, ha afirmat a la COP26 que hem de deixar de tractar «la natura com si fos un vàter» perquè l'únic que estem aconseguint és «cavar la nostra pròpia tomba».

Així doncs, és primordial que aconseguim reduir un 45% les emissions de gasos d'efecte hivernacle abans del 2030 i l'única manera de fer-ho és canviar el sistema socioeconòmic. Per això, i per molts més motius, el jovent no ens podem quedar de braços plegats, no podem deixar que guanyen els interessos econòmics per sobre de la preservació del planeta – com passaria per exemple si s'ampliés el port de València –. Hem de seguir lluitant, hem d'alçar la veu i ens hem d'organitzar per aconseguir un canvi real que garantisca la justícia ambiental i la preservació del medi ambient. Si no actuem ara, prompte serà massa tard.