L'Institut Geològic no podia validar com funcionaria la injecció de gas al Castor per desconeixement, segons un exdirectiu

La fiscal intenta demostrar que els acusats van accelerar el ritme de les operacions sense tenir en compte el perill

per NLV

Territori, Societat

L'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro i l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, a la porta de l'Audiència de Castelló | Jordi Marsal | ACN
L'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro i l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, a la porta de l'Audiència de Castelló | Jordi Marsal | ACN

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El magatzem submarí Castor era una estructura geològica submarina «apta» per emmagatzemar gas, segons ha assegurat l'exdirector de Geologia i Geofísica de l'Institut Geològic i Miner (IGME), Luis Roberto Rodríguez. En cap cas, però, l'organisme va poder validar quines conseqüències podia tindre la injecció de gas al magatzem perquè no tenien «coneixements tècnics ni experiència al respecte». Així ho ha acabat admetent el mateix Rodríguez en la setena sessió de la vista oral de judici pel projecte Castor a l'Audiència de Castelló de la Plana. Fiscalia, per la seua banda, ha intentat aprofundir en la tesi que els directius d'Escal UGS acusats van accelerar les operacions d'injecció sense tindre en compte els possibles perills sísmics. 

Prèviament a l'aprovació de la concessió, la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri d'Indústria va sol·licitar a l'IGME que emetera un informe sobre la validesa de l'estructura geològica per a la funció d'emmagatzemar gas. Signat l'any 2007, entre d'altres, per Jesús Gómez de la Heras, el mateix tècnic que va autoritzar el catastròfic recreixement de la bassa d'Aznalcóllar, a Andalusia, i que va declarar com a investigat en la instrucció del jutjat de Vinaròs, va rebre el vistiplau de Rodríguez i així ho ha ratificat davant del tribunal.  

Així ho ha reconegut aquest dimarts en la vista oral que se segueix pel cas i pel qual Fiscalia demana sis anys de presó contra els dos exdirectius d'Escal UGS, Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau. A preguntes, precisament, de les defenses, ha donat tot tipus de detalls sobre el dictamen, tot recordant la seua aptitud per convertir l'antic jaciment petrolífer en magatzem ateses les condicions d'estanqueïtat i porositat. Quan la fiscal li ha preguntat, però, per la part de l'informe en què els tècnics de l'IGME admetien que no podien validar el seu comportament durant les injeccions de gas per manca de coneixements i inexperiència en aquest camp, Rodríguez ha acabat admetent aquest extrem després de titubejar inicialment. 

A banda d'intentar defensar la suposada idoneïtat geològica de l'antic jaciment petrolífer Amposta, en la seua compareixença com a perit, citat per les defenses, l'ara investigador de l'IGME ha intentat desacreditar els informes crítics amb l'actuació de l'exconcessionària Escal UGS. Inclòs el que va emetre l'organisme del qual forma part el febrer de 2014, i que no només va ser el primer a relacionar les injeccions de gas amb els terratrèmols, sinó que qüestionava amb rotunditat les operacions efectuades per l'empresa que dirigien els acusats i que controla Florentino Pérez.

En aquest sentit, els advocats de la defensa han tornat a recórrer a la discussió sobre la identitat de la falla responsable dels moviments sísmics i també a desvincular les operacions d'injecció dels terratrèmols de magnitud 4 registrats a la zona poques setmanes després. Rodríguez ha assegurat que l'informe de l'IGME «no reflecteix la posició oficial de la institució» perquè no anava signat pels caps dels autors i ha negat l'existència de la falla oriental d'Amposta així com el seu paper en els moviments provocats per la injecció, al·ludint a «sis» investigacions publicades. Ha apuntat que l'estudi contenia contradiccions amb els dictàmens de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) i que els moviments registrats tenien a veure amb l'estructura del magatzem i altres factors. 

Segons ha conclòs, els de major magnitud eren «excepcionals» i van ser «disparats» per canvis d'estrès en falles «a punt» d'alliberar energia. Al contrari, creu que la majoria dels més d'un miler de «microsismes» són habituals en activitats humanes al subsòl i «no són font d'alarma social», si bé la zona de les injeccions del projecte Castor, ha reconegut, es trobava entre les de menor risc de patir terratrèmols al territori estatal.

També responent a la defensa, Rodríguez ha carregat amb duresa en contra de l'informe encarregat pel govern espanyol, a través d'Enagás Transporte, al Massachusetts Institue of Technology (MIT), que també va certificar la relació directa entre les injeccions de gas i l'onada sísmica. «No és un article científic. És un informe irrellevant», ha arribat a afirmar, carregant contra el protagonisme que el MIT dona a la mobilització de la falla d'Amposta.