Tal dia com hui del 1936 Alacant va patir el primer bombardeig durant la Guerra Civil

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1936 Alacant va patir el primer bombardeig durant la Guerra Civil
Tal dia com hui del 1936 Alacant va patir el primer bombardeig durant la Guerra Civil

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 5 de novembre del 1936 Alacant va patir el primer bombardeig durant la Guerra Civil. Un bombardeig executat per la Legió Còndor del III Reich, que es pot interpretar com un avís a la ciutat.

És més, el 28 de novembre, 8 dies després de l'afusellament del fundador de Falange,  José Antonio Primo de Rivera, es va produir el segon bombardeig de la ciutat, el conegut com el de les 8 hores, una altra vegada per part de les brigades nazis -les que un any després van bombardejar Guernica- «com a venjança» per la mort del polític i advocat. Aquest no va provocar morts, però sí la sensació que Alacant era a la diana, ja que no era una ciutat de rereguarda qualsevol durant el conflicte bèl·lic. A més, l’afusellament del líder de Falange, tancat a la presó per propiciar el colp d'estat, va estigmatitzar l’ubs per part del bàndol nacional. 

Les forces feixistes italianes utilitzaven Mallorca com un «portaavions» amb l'objectiu de bombardejar les ciutats costaneres. No és casual que Alacant fora el municipi que més a prop estiguera en línia recta. Això va suposar que el 1937 es registraren bombardejos sistemàtics. Bombardejos que torturaven la població a poc a poc  i minaven la seua moral.

El 25 de maig de 1938, una esquadrilla de nou avions italians, sota les ordres del règim feixista de Benito Mussolini, va despegar de Palma en direcció a Alacant amb la finalitat de bombardejar indiscriminadament la ciutat. Al voltant de les 11.15 hores, entre 7 i 9 avions Savoia SM-79 «Sparviero» del bàndol rebel, van llançar sobre la població alacantina 90 bombes, algunes de les quals van encertar al Mercat Central, replé de gent. La tripulació dels bombarders era italiana íntegrament, i els caps de les dues esquadrilles que van dur a terme l'atac, amb 4 minuts d'interval, foren els capitans De Prato i Zigiotti. La ciutat d'Alacant estava mal defensada, amb canons antiaeris en la seua majoria obsolets. A l’aeròdrom de Rabassa, no hi havia aquest dia cap avió de caça. Es comptava amb refugis antiaeris per a 38.000 persones, però l'alarma antiaèria no va funcionar, per la qual cosa els civils no van tindre temps d’aixoplugar-s'hi.  

Document de l'Aviació Italiana que identifica el «nombre de bombardejos i localitats bombardejades per l'Aviació Legionària de les Balears durant el 1938». No inclou, diu la llegenda, «28 localitats bombardejades una sola vegada»

Amb un balanç de víctimes mortals inexacte, es calcula que hi va haver més de 300 morts. Alguns estudis barregen els 275 que figuren en el registre del Cementeri Municipal (100 homes, 56 dones, més de 10 nens i més de 100 persones no identificades), un nombre indeterminat d'enterrats en localitats properes i més de 1.000 ferits. Segons estudis i entrevistes posteriors als supervivents, les escenes ocasionades per tanta destrucció van ser dantesques, amb moltes baixes per decapitació. Es va generar una atmosfera de terror i desconcert.

L’atac del 25 de Maig o del Mercat va ser un dels atacs aeris més sagnants i indiscriminats ocorreguts durant la Guerra Civil Espanyola. Un atac que formava part de la campanya de terror ordenada per les autoritats franquistes, després que les tropes rebels arribaren a la Mediterrània i començaren el consegüent avanç sobre València. 

Bombardejos continus i cruents com els que va sofrir la ciutat d’Alacant per part del bàndol nacional volien causar terror i desmobilitzar. Per primera vegada en la història, l’aviació va ser utilitzada intensament en missions de bombardeig sobre la rereguarda enemiga. Allò que es va accentuar i «perfeccionar» en la Segona Guerra Mundial, va començar a provar-se, i a practicar-se amb assiduïtat, a la Península durant la Guerra Civil. La guerra es va professionalitzar.

 

Fonts: «Tal dia com hui de 1938 un bombardeig feixista va ocasionar 300 morts a Alacant», Nosaltres La Veu, 2021 / Emilio J. Salazar, «Anatomía del bombardeo del Mercado de Alicante, el ataque más mortífero (y olvidado) de la Guerra Civil», elDiario.es, 2018