Es publica «Bogeria i salut mental a València. El manicomi de Jesús (1866-1989)», premi València d'assaig

per NLV

Cultura, InfoLlibres

Es publica «Bogeria i salut mental a València. El manicomi de Jesús (1866-1989)», premi València d'assaig
Es publica «Bogeria i salut mental a València. El manicomi de Jesús (1866-1989)», premi València d'assaig

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació acaba de publicar el premi València d'assaig 2021, Bogeria i salut mental a València. El manicomi de Jesús (1866-1989), de Cándido Polo Griñán, el número 181 de la col·lecció Estudis Universitaris.

L'obra tracta precisament d'aquestes dues qüestions: bogeria i salut mental, delimitades en un espai i un temps molt concrets al Cap i casal en l'era contemporània, a partir de l'obertura del Manicomi del Pare Jofré el 1866 i fins a la clausura el 1989.

El llibre, ha indicat la Institució, «il·lustra de manera incisiva la desídia amb la qual s'han administrat aquests serveis marginals, que no són mai una necessitat prioritària, com demostra l'evolució de l'assistència segons els fonaments ideològics de cada període històric, ja es tracte de caritat, de beneficència o de justícia social».

A més, ha afegit, cal tindre en compte que «la salut mental està adquirint últimament una atenció destacada en els mitjans de comunicació, tal com es va normalitzant com una més entre les necessitats quotidianes de la població. No sols per les devastadores conseqüències de la pandèmia en l'entorn sociofamiliar, ja que qualsevol pot veure's afectat per una desestabilització emocional important». D'aquesta manera, «es va bandejant la idea de perillositat que tradicionalment s'associava als malalts psiquiàtrics, per centrar l'interés en la possibilitat que tots podem necessitar algun dia atenció com a pacients».

El Sanatori Psiquiàtric del Pare Jofré 

Conegut popularment com Jesús o el manicomi, va obrir les portes el 1866 per acollir els interns evacuats del departament de dements del Sant Hospital General mentre es projectava un manicomi model, com establia la Llei de Beneficència del 1849.

Tan improvisat va ser el trasllat que els pacients van ser seleccionats segons les habilitats que tenien per contribuir als treballs de rehabilitació del centre en grups xicotets amb els cuidadors, fins que aquests van concloure després de dotze anys.

Malgrat la multitud de precarietats i denúncies reiterades, que sempre s'excusaven pel caràcter provisional de la instal·lació, en aquell complex d'edificis vetust, milers d'interns van haver de passar-hi al llarg dels 123 anys de funcionament, fins que es va clausurar definitivament el 1989.

Cándido Polo

Cándido Polo Griñán és llicenciat en Medicina i en Filosofia per la Universitat de València, on també va cursar el tercer cicle de Sociologia i Antropologia Social. Especialista en Psiquiatria, ha desenvolupat la seua carrera professional exclusivament dins de l'àmbit públic i ha participat en la crítica i la superació del règim dels asils des de l'àrea de salut mental.

Ha contribuït a implantar el model comunitari sense desvincular-se mai del treball clínic ni de l'associacionisme professional i sociofamiliar. Comparteix les orientacions humanístiques amb l'exercici de la disciplina psiquiàtrica, com acredita la seua participació en premsa, llibres col·lectius, documentals, exposicions, cicles de cinema, congressos i seminaris docents.

Entre les seues publicacions, predominen els treballs sobre història i sociologia de les malalties mentals, com a Crònica del manicomi. Premsa, bogeria i societat (1999) sobre el psiquiàtric de Bétera, on es va formar com a resident. El 2008 va obtindre el premi d'Assaig Juan Gil-Albert per Sang blava. Vida i deliri de Margarita Ruiz de Lihory.