Detecten plastificants en sardines, aladrocs i lluços de la Mediterrània occidental

L'estudi analitza mostres recollides al Golf de València i el d'Alacant, el Delta de l'Ebre i el Cap de Creus

per NLV

Territori, Societat

Detecten plastificants en sardines, aladrocs i lluços de la Mediterrània occidental
Detecten plastificants en sardines, aladrocs i lluços de la Mediterrània occidental

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Un estudi recent del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha detectat compostos químics plastificants en sardines, aladrocs i lluços de la Mediterrània. Els nivells trobats, però, no suposen un risc per a la salut humana. El treball l'ha liderat l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), en col·laboració amb l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l'Institut Epsanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC). Els plastificats estudiats són els èsters organofosforats, una família de compostos químics àmpliament utilitzats per la indústria. Alguns d'aquests tenen efectes tòxics sobre el sistema nerviós i endocrí i poden afectar el sistema reproductor o tenir efectes cancerígens. 

L'estudi inclou l'anàlisi de 5 mostres de sardines, anxoves i lluços recol·lectats a la zona de la Mediterrània occidental. En concret, al Cap de Creu, el Delta de l'Ebre, el Golf de València i el d'Alacant. Els resultats mostren que tots els individus excepte dos van mostrar nivells de plastificants de fins a 73 nanograms per gram de múscul. L'autora principal de l'estudi i investigadora de l'IDAEA-CSIC, Ethel Eljarrat, afirma que els resultats van ser similars per a les quatre zones, cosa que indica que l'ús d'aquests plastificants és similar en tota l'àrea analitzada. 

Tot i això, sí que hi ha diferències entre les tres espècies, i és la sardina el peix amb més quantitat de plastificants trobats, seguida de l'aladroc i del lluç. Aquestes diferències estan relacionades amb les diferents capacitats d'adquisició, bioacumulació i metabolisme de cada espècie. Els nivells inferiors trobats al lluç, que és un depredador parcial de sardines i aladrocs, suggereixen que aquests contaminants no es biomagnifiquen al llarg de la cadena alimentària. 

Els nivells trobats no suposen un risc per a la salut humana

Els investigadors asseguren que el consum d'aquests peixos no suposa cap amenaça per a la salut humana. Tot i això, l'exposició humana a aquests contaminants es produeix per diferents vies, com la ingestió d'altres aliments, la inhalació o la ingesta de pols. La suma de totes aquestes fonts sí que podria plantejar un cert risc. Per això, és recomanable minimitzar l'exposició humana a aquests plastificants, reduint la contaminació dels ecosistemes marins i prevenint un augment dels seus nivells als peixos, afirma Eljarrat. 

D'altra banda, l'equip de l'ICM-CSIC està estudiant el declivi de les poblacions de sardina i aladroc a la costa oest del mar Mediterrani. L'investigador d'aquest centre Joan Giménez explica que hi ha diverses hipòtesis obertes, com per exemple l'augment de la pressió pesquera, les temperatures més càlides de l'aigua a causa del canvi climàtic o la presència de contaminants com els analitzats en aquest estudi. 

La recerca s'ha publicat a la revista Environmental Pollution