No són de fiar

per Josep Barberà

Tribuna

 No són de fiar
No són de fiar

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Ixo fa pocs minuts de la sala Enrique Casas Vila del Senat espanyol. Hi ha tingut lloc la presentació del document sobre l’empobriment del País Valencià que Decidim ha elaborat. La sensació, com ocorre quan temes d’aquest pes es porten a Madrid, és agredolça; el document -impecable- mostra i demostra com l’espoli fiscal i la manca d’inversions durant -com a mínim!- els darrers 130 anys, han situat el País Valencià a la cua de l’Estat espanyol. Un territori pobre que paga com un de ric i que, a sobre, no rep les inversions que necessita per desenvolupar-se.

Dic que la sensació és agredolça. Dolça, perquè hem dut el problema al cor de la bèstia, a Madrid, a la Villa y Corte. Agra, perquè, un cop més, quan creuem el Rubicó que és el pantà l’Alarcón, quan eixim de les fronteres estrictes del País Valencià -i massa sovint dins d’elles-, els que ací s’omplen la boca reclamant una millora del finançament, es dissolen com el sucre al café con leche. Res de nou, però.

Dimecres, cap senador dels partits que convoquen la manifestació pel «Finançament Just» (sic) -amb les honorables i previsibles excepcions de Compromís i Esquerra Republicana- van considerar adient apropar-se a escoltar l’informe que La Crida pel Finançament exposava a pocs metres dels seus despatxos. L’hemicicle no estava tan ple com per a justificar tantes absències, em temo.

El doble joc de PSOE, PP i Ciudadanos, que han decidit pujar al carro de la reivindicació d’un nou model de finançament, ja resulta insultant. No són de fiar. Són capaços de dir blanc ací i negre a Madrid, de fer de Braveheart a les Corts i convertir-se en la cort d’honor -folklòrica però irrellevant- dels seus respectius líders estatals.

Mentrestant, alguns segueixen creient en els Reis de l’Orient i tanquen els ulls -han sigut «bons xiquets» durant tot l’any- mentre preguen que demà hi haja una solució sota l’arbre de Nadal.

Altres, hem crescut, i sabem que les solucions que no treballem des de València o no arribaran mai o no seran solucions. Per responsabilitat, Esquerra Republicana estarà a la manifestació del dia 20 de novembre, però ho farem dins el bloc de la Crida pel Finançament, amb pancarta pròpia, demanant les claus de la caixa, perquè ja n’hi ha prou.

PS: El mateix dia que preparo aquestes línies m’arriba el cartell que l’empresariat valencià ha col·locat a Madrid respecte al corredor mediterrani. Enhorabona.

PPS: Potser, caldrà que la propera xerrada sobre el finançament la fem al Palco del Bernabeu, on sí que trobarem els diputats i senadors que faltaven l’altre dia. Allí, em temo, és on es governa.