Us ha caigut una condemna per tortures de la notícia

per Joan Canela

Columnistes

Us ha caigut una condemna per tortures de la notícia
Us ha caigut una condemna per tortures de la notícia

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El nomenament del general de brigada de la Guàrdia Civil, Arturo Prieto, com a nou cap del cos armat al País Valencià ha passat més o menys desapercebut. Imagine que és normal, tampoc és una notícia tan rellevant. El seu antecessor va passar a la reserva –o siga, que es va jubilar- i ara el ministre Marlaska n’ha nomenat un de nou. I punt. I segurament per això, la majoria de mitjans ni tan sols recullen la notícia.

Qui ha fet el seguiment més ampli ha estat el diari Levante. De fet han publicat una piulada «urgent», seguida d’una ampliació, donant a entendre que desvelaven una important exclusiva. Ja al diari han publicat un perfil prou extens on destaquen alguns dels seus èxits professionals, així com el seu pas pel «Grup d’Acció Ràpida (GAR), la unitat d’acció d’elit creada per lluitar contra el terrorisme d’ETA, i més tard ingressà al Servei d’Informació de Biscaia, la unitat que investiga el terrorisme». També s’informa que va rebre «la Medalla al Mèrit de la Protecció Civil» i que aquest és només «un dels molts distintius que acumula». De fet, ja a la piulada es destacava que Prieto havia «treballat en la lluita contra ETA durant els pitjors anys».

Las Provincias també informa del nomenament de Prieto, però amb un perfil prou més breu, on també es menciona que «ha prestat servei al Grup Antiterrorista».

Ambdues notícies, però, han oblidat un xicotet detallet. Prieto també té al seu historial, com a mínim, una condemna judicial per tortures. I és que el 1999, els guàrdies civils Arturo Prieto i Daniel Simón van ser condemnats per l’Audiència de Bilbao a 18 mesos i tres dies de presó a més d’inhabilitació especial per haver torturat tres joves detinguts per col·laborar amb ETA.

«Amb independència que prenguessin o no part activa en els maltractaments, que els ordenessin, o que simplement els consentissin, van tenir coneixement que els maltractaments s’estaven produint, sense que la seva condició de superiors jeràrquics […] fessin absolutament res per impedir-lo», va destacar llavors la sentència. Encara que posteriorment el Tribunal Suprem anul·laria la condemna, per a molts col·lectius de drets humans de prevenció de la tortura no seria sinó un altre exemple de «la impunitat» de què aquestes pràctiques gaudien.

La condemna sí que ha estat destacada per altres mitjans, com Vilaweb o Naiz, que precisament titulen per aquest fet. Tenint en compte que es tracta d’un agent de l’ordre amb un gran poder i responsabilitat –i no d’un simple ciutadà- i dels antecedents de la Guàrdia Civil a algunes casernes del País Valencià –com per exemple les amenaces que va patir l’alcaldessa de Paiporta- potser sí que es tractaria d’una dada que no s’hauria d’obviar.