400 megacentrals solars al PV!

per Pedro Domínguez Gento

Veus

400 Megacentrals solars al PV!
400 Megacentrals solars al PV!

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Tota la vida reclamant l’ús de l'Energia Solar (ES) sense que ens feren cas i ara volen instal·lar-nos 400 megacentrals fotovoltaiques, ocupant i destruint molts km2 de terres fèrtils i muntanyes. No volies caldo, doncs pren, 400 tasses... Com és de maligne aquest sistema que destrossa l’entorn inclús amb l’ES, mare de la vida a la Terra!

Òbviament el clima està calfant-se acceleradament i urgix posar-hi remei. Hem d’espavilar-nos perquè sols tenim aquesta dècada per a evitar la irreversibilitat i el desastre climàtic. Però això no podem solucionar-ho eliminant la vegetació, contaminant amb més herbicides, omplint de més cables el cel i destruint el paisatge rural amb les megacentrals, una allau que més pareix neocolonització energètica que solució ecològica.

A més, hi ha alternatives pràctiques molt millors i els governs central, autonòmic i locals haurien de prioritzar-les en funció del mínim impacte possible i el màxim benefici socioecològic, seguint aquest ordre:

1. Estalvi i eficiència. El més important, perquè l’energia o la matèria primera que no es consumix és un impacte ambiental que evitem, més uns recursos i uns diners que reservem per a coses més necessàries. I podem estalviar fàcilment un 20% aprofitant la llum natural, millorant l'aïllament, posant l’aire condicionat suau, utilitzant finestres de doble cristall, electrodomèstics A+, llums leds, etc. 

2. Energia solar d’impacte quasi zero (ES), perquè és l’única que tenim de sobra ací i a escala humana, instal·lant les plaques sobre les cobertes dels nostres habitatges, edificis públics, indústries, magatzems, etc., perquè sobre allò construït l’impacte és quasi nul. I als preus actuals resulten tan rendibles que amb l’electricitat que estalvien s’amortitzen en uns 5 anys (o menys amb les subvencions) i en duren més de 30..., per això les grans empreses volen acaparar l’ES. S’hauria de reservar la major part dels MW fotovoltaics per a l’autoconsum domèstic, industrial, serveis, etc. i la Generalitat i els ajuntaments haurien d’oposar-se a aquesta salvatjada de 400 megacentrals fotovoltaiques, igual com ja estan fent moltes associacions ecologistes i ciutadanes per tot el PV.

3. Energies renovables d’impacte mínim. Instal·lant-les sobre espais ja degradats, no sobre camps de cultiu (i menys de regadiu) o zones forestals, perquè no podem sacrificar més terra viva. Cal doncs racionalitzar, reduir aquesta allau de megacentrals i situar-les a prop de les poblacions de major consum; per exemple, es podrien instal·lar sobre les autovies i autopistes, on generarien uns 4 MW per km, resultaria un poc més costós però l’impacte ambiental seria mínim, i a més innovaríem com fan a Corea o Àustria.

4. Reduir el transport motoritzat. Perquè no oblidem que el sector que més gasos d’efecte hivernacle emet, amb molta diferència, és el transport; per tant, no hi haurà solució per a l’emergència climàtica si actuem sols o principalment sobre la producció elèctrica. I no confiem en el vehicle elèctric perquè no hi ha prou metalls per a substituir els 1.400.000.000 milions de vehicles actuals, ni tampoc en l’hidrogen perquè és una tecnologia encara en fase d’investigació. Hem de reduir tot el transport motoritzat a la meitat durant aquesta dècada, ho diuen el últims informes de l’IPCC i el PNUMA.

5. Decreixement solidari. No hi ha més remei que decréixer perquè estem esgotant els recursos naturals i la capacitat regeneradora de la biosfera, que amenaça amb col·lapsar, hem de consumir productes locals (creant llocs de treball ací i evitant la ruïna de la nostra economia) i viatjar menys (per a ser feliços no és necessari anar a Cancun ni a Beijing), al contrari, viurem més sans i segurs si millorem els nostres pobles amb més parcs, més bicis i més activitats socioculturals. De fet, el petroli barat s’esgota i faríem bé d'anar reservant-lo per a les activitats realment necessàries, com la producció d’aliments...