«Es van generar sismes de magnitud 4 amb un increment de pressió modest», recorden els experts del MIT sobre el Castor

La injecció s'efectuava en una zona de falles actives i no es podia fixar un marge de seguretat, segons els perits

per NLV

Territori, Societat

La plataforma marina del projecte Castor, amb la costa del Montsià al fons | Jordi Marsal | ACN
La plataforma marina del projecte Castor, amb la costa del Montsià al fons | Jordi Marsal | ACN

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Un increment de pressió «modest», molt inferior al previst en les fases d'injecció en plena operació, va ser capaç de generar moviment sísmics de fins a 4,3 graus a l'escala de Richter. Professors del Massachusetts Institute of Technology (MIT) que van elaborar l'informe sobre el projecte Castor han declarat com a perits al judici a l'Audiència de Castelló de la Plana que no van trobar la manera de definir un protocol de treball que permetera injectar gas de forma segura al magatzem sense generar terratrèmols. Les operacions, han subratllat, «s'efectuaven en una zona de falles actives», segons ja havien corroborat prèviament els sondejos encarregats per la mateixa empresa promotora, Escal UGS. 

Les conclusions de l'anomenat informe del MIT, que el govern espanyol va encarregar a través d'Enagás a experts d'aquest centre i de la Universitat de Harvard i que va servir per anunciar el tancament del Castor l'any 2017, ja havien posat totalment en entredit l'actuació dels acusats i l'empresa exconcessionària. Aquest dilluns, el coordinador de l'estudi, Rubén Juanes, i un dels seus autors, Bradford H. Hagen, han declarat com a perits a la vista oral reafirmant les seues tesis i qüestionant, novament, la validesa de l'estructura geològica com a magatzem de gas.

A partir de les dades existents, aportades per a la mateixa Escal UGS, el MIT va intentar construir un model per explicar la casuística que relacionava injeccions de gas amb terratrèmols. Els experts van concloure que, a partir dels paràmetres de pressions i de porositat de l'estructura aportats per l'empresa al govern espanyol, els treballs al magatzem no es podien dur a terme sense generar sismicitat. Aquest dilluns ho han ratificat davant del tribunal. 

«Des del punt de vista de la manca de dades i de la gran incertesa sobre la resposta en una zona de falles tectònicament activa, reflectit en el fet que la injecció moderada o modesta va provocar una seqüència de terratrèmols que fa molt difícil, realment, establir un protocol d'injecció i operació que ho evite», ha sentenciat Juanes. El responsable de l'informe ha posat com a exemple invers el cas d'un jaciment de petroli on es reinjectava aigua i on van poder proposar, «amb un èxit rotund», uns límits d'operació segurs. «En cap cas som capaços d'aplicar-ho al Castor», ha precisat.

L'empresa, recordaven en l'informe, havia calculat unes porositats exageradament per sobre de les que el model podia acceptar –entre un 18 i un 25% davant de l'entre un 1 i un 5% que calculava el MIT-. Aquest dilluns, a més, els autors de l'estudi han insistit a recordar que, ja des de l'any 2005, tres abans d'obtenir la concessió i huit abans de la injecció en període de proves, l'empresa disposava dels resultats d'una sísmica 3D que ja constatava la presència de falles actives a la zona. 

Falles actives a la zona d'injecció

«Es mostra que hi havia desplaçament a la falla, que era activa. No sabem com de ràpid es movia, però quedava clar que hi havia lliscament, ja fora amb o sense terratrèmols. En qualsevol cas, ja se sabia que les injeccions es feien en una zona activa i es podien provocar moviments», ha manifestat, per la seua banda, Hagen. El MIT reitera que s'hauria pogut mobilitzar un trencament del sistema de falles d'Amposta, en contra del que insistentment sostenen els advocats i perits aportats per la defensa, que han arribat a assegurar que era inactiva o n'han negat l'existència. El mateix Hagen ha rebatut aquests arguments recordant que les tensions es poden transmetre d'uns segments de falles a d'altres inactius, reactivant-los.

A banda de l'estudi del MIT, l'informe elaborat per l'Institut Geològic i Miner el febrer del 2014, que va ser un dels primers a relacionar directament injeccions amb terratrèmols, ha estat una de les altres dianes habituals dels advocats de la defensa de l'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, i la mateixa mercantil. Aquest dilluns, precisament, ha comparegut a la vista oral del judici el seu coordinador, Julián García Mayordomo, i el llavors responsable de l'IGME, Juan José Durán, que no només n'han confirmat el contingut i la causalitat dels treballs amb els sismes, sinó que també han refermat que el document, elaborat per un equip de dotze experts, és el posicionament «oficial» de l'organisme al respecte.

La sorpresa de l'IGN

També aquest dilluns han comparegut com a perits tres responsables de l'estudi de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) sobre els terratrèmols a l'entorn del Castor que també han corroborat la relació entre injeccions i terratrèmols. Uns fenòmens, recorden, que els cridaven l'atenció perquè, a la zona, «l'activitat sísmica és molt baixa», habitualment, i que tampoc s'han percebut mai amb la mateixa magnitud ni freqüència a altres magatzems de gas en marxa a l'estat espanyol.

Segons han explicat, la xarxa existent per monitoritzar el fenomen no era l'adequada perquè, entre d'altres, no s'havien instal·lat sismògrafs submarins prop de la zona de treball que ho haurien permés de forma més fiable. Han precisat que l'episodi va portar l'IGN a ampliar la xarxa de detecció sísmica amb una nova estació a les illes Columbretes. 

L'auditoria no analitzava els riscos geosísmics

Aquesta vegada, però, l'estratègia de demanar si el document certificava la seua actuació pretesament impecable, que han volgut estendre al camp geològic i sísmic, no ha donat resultat. «L'informe s'ha centrat en les estructures d'acer, el desenvolupament dels pous, les canonades, la connexió entre les diferents parts de les instal·lacions amb la terminal, la sortida del gas i la connexió a la xarxa estatal. Sí que vam dir que l'equip i les instal·lacions havien estat dissenyats de conformitat amb els requisits per emmagatzemar, netejar i distribuir el gas, però no vam estudiar els aspectes geosísmics del projecte», ha explicat un dels auditors de DNV. 

Segons han precisat, Escal UGS va justificar que no s'investigaren les causes dels terratrèmols i la seua relació amb l'activitat amb l'argument que «no superarien el límit de pressió» que havia apuntat l'estudi de l'IFP. Els responsables d'aquests informe, precisament, declaren aquest dimarts a l'Audiència de Castelló de la Plana com a perits proposats per totes les parts.