La Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública denuncia l’incompliment reiterat dels acords del Botànic

Tres anys després de la seua constitució l’Observatori Ciutadà de l’Aigua es troba completament paralitzat

per NLV

Territori, Política

El Xúquer. L'Assut d'Antella | Joanjo Puertos | NLV
El Xúquer. L'Assut d'Antella | Joanjo Puertos | NLV

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública ha denunciat «l’incompliment reiterat» dels acords del Botànic i «la falta de voluntat» per posar en marxa l’Observatori Ciutadà de l’Aigua del País Valencià, que tres anys després de la seua constitució es troba completament paralitzat.

Segons ha informat l'entitat, «el 8 de novembre del 2018, en la passada legislatura, va tindre lloc la Jornada d’Inici de l’Observatori Ciutadà de l’Aigua amb l'obertura per part de la consellera Elena Cebrián i amb distintes ponències, com ara la presentada per la presidenta de L'Observatoire parisien de l'eau, Graciela Schneier-Madanes, entre altres, i la participació de representants de nombroses organitzacions relacionades amb l’aigua i els drets humans».

Aquesta actuació va ser el resultat del compromís del Govern del Botànic 1 que, en el Seminari de Govern celebrat a Vinaròs-Benicarló els dies el 2018, va acordar la constitució de l’Observatori de l’Aigua del País Valencià, amb la finalitat de dur a terme «una anàlisi de la situació actual de la gestió de l’aigua, amb participació ciutadana». L'objectiu era, ha assenyalat la Xarxa, «garantir l’accés a l’aigua potable i al sanejament com a dret fonamental a tots les ciutadans». Per tant, l'Observatori havia d’analitzar «els diferents models de gestió existents d’un servei públic essencial, la seua qualitat, cobertura, accessibilitat, sostenibilitat ambiental, repercussió de costos, equitat i eficiència».

Tanmateix, ha fet saber en el comunicat l'entitat, «l’Observatori, encara que es va reunir formalment el 8 de novembre del 2018 i el 12 de març del 2019, no compta a hores d’ara amb una cobertura jurídica i es troba completament paralitzat, per falta de voluntat de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica». No obstant això, ha advertit, a la web de la Conselleria, hi ha «les ponències de la Jornada d’Inici de fa tres anys, així com un informe del Consell del 22 de març del 2019, sobre l’Observatori en coincidència amb el Dia Mundial de l’Aigua».

Informe sobre l'Observatori del 22 de març de 2019 a la web de la Conselleria d'Agricultura

Al llarg de la present legislatura, ha explicat la Xarxa, hi ha hagut diverses reunions amb la Conselleria i s’han intercanviat distints documents per donar validesa jurídica a l’Observatori, «però des del passat mes de gener en què la Xarxa va lliurar una proposta a la Conselleria no s’ha tornat a celebrar cap reunió». «El punt de divergència estava en el caràcter jurídic de l’Observatori», ha indicat, ja que «mentre que la Conselleria proposava la creació d’una espècie de Consell de l’Aigua amb representants de distints sectors, la Xarxa defensava la filosofia original de l’Observatori com un organisme consultiu, independent i de participació, constituït per representants de la societat civil sense interessos econòmics, en el qual les administracions estan contemplades com observadores, col·laboradores i assessores».

L'entitat reclama des de fa anys «la recuperació de la gestió pública de l’aigua al País Valencià, el reconeixement efectiu dels drets humans fonamentals a l’aigua potable i al sanejament i la protecció dels ecosistemes aquàtics com a garantia de la disponibilitat d’aigua de qualitat». Perquè «la provisió d’un bé limitat, fràgil i essencial per a tot tipus de vida, incloent-hi la humana, no pot estar sotmesa als criteris del lucre privat, sinó que s’ha de guiar per principis de caire social, com ara l’accés universal, la assequibilitat i la solidaritat». Des d’aquesta perspectiva, ha asseverat «la gestió del cicle urbà de l’aigua ha de ser eficaç, eficient, sostenible i disposar de mecanismes de transparència i participació pública que garantisquen la rendició de comptes per part dels gestors i permeten el control ciutadà».

Dissortadament, ha continuat, «no s’ha avançat ni un pas en aquests objectius, i s'ha incomplit així, no només la posada en marxa de l’Observatori Ciutadà de l’Aigua, contemplat com a Mesura 72 de l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic, sinó també el compromís de l’Acord del Botànic 2, en el punt 8, sobre “l’elaboració de l’Estratègia Valenciana de l’Aigua per recuperar el bon estat de rius, llacs, zones humides, estuaris, aigües costaneres i aqüífers i garantir el seu aprofitament sostenible i la creació del Centre Valencià del Cicle Urbà de l’Aigua, reforçant les estructures i entitats públiques actuals amb l’objectiu de millorar l’eficiència de les xarxes de proveïment i sanejament i reforç de la capacitat de depuració i reutilització, així com facilitar mecanismes de transparència i d’assessorament als municipis sobre la gestió del cicle integral de l’aigua”.»

Finalment, l'entitat ha alertat que ja queda poc de temps de legislatura «per donar compliment als compromisos adquirits», per la qual cosa «insta la Conselleria a posar-se sense demora a treballar per assolir aquests objectius».