Agustí Villaronga: «En situacions crítiques, el pitjor enemic de l'home és el mateix home»

El director ha estrenat aquest divendres la premiada «El ventre del mar»

per NLV

Cultura

El director Agustí Villaronga
El director Agustí Villaronga | © Pere Francesch

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Agustí Villaronga ha estrenat aquest divendres El ventre del mar, la seua nova pel·lícula que va fer història al Festival de cinema de Màlaga en rebre sis guardons. Una proposta molt teatral, protagonitzada per Roger Casamajor i Oscar Capoya, que reviu el naufragi de la fragata Alliance del 1816. El director afirma que «en situacions crítiques, el pitjor enemic de l'home és el mateix home» i no cal estar en una barca, com al film, per descobrir-ho. Basada en fets reals, la pel·lícula s'inspira en el capítol que porta el mateix títol de la novel·la Oceà mar, en què l'escriptor italià Alessandro Baricco pretén entendre com s'enfronta l'ànima humana als conflictes.

La història se situa al juny del 1816. La fragata Alliance, de la Marina francesa, embarranca en un banc de sorra davant de les costes del Senegal. L'argument gira entorn de l'horror que viuen durant dies i dies 147 homes confinats en un rai, d'uns 12 metres de llarg per 6 d'ample, a la deriva al mig del mar. Aquest naufragi va ser immortalitzat pel pintor francés Théodore Géricault en el famós llenç El rai de la Medusa, conservat al Museu del Louvre.

Després dels premis rebuts amb aquest film, en l'especial al Festival de cinema de Màlaga, Villaronga admet que els guardons a la pel·lícula els viu «amb molta alegria». Creu que El ventre del mar ha connectat amb els crítics i el públic per la història en si que tracta sobre la supervivència. «Parlar de supervivència en un naufragi té molt a veure amb què passa avui dia a la Mediterrània i això interessa el públic».

A El ventre del mar es porta els personatges a un límit i segons el director «en situacions crítiques veus que el pitjor enemic de l'home és el mateix home. No fa falta arribar a una barca enmig del mar, a vegades es veu com es mengen els uns als altres per qüestions empresarials o per una herència. En aquest context, manifesta que «el mal existeix i s'ha de fer-hi front i mirar de prop».

Villaronga explica que és un film amb baix pressupost. Admet que li agraden grans pel·lícules com el clàssic Titanic de James Cameron, però també li agraden els films més petits com El ventre del mar. De fet, reconeix que «la senzillesa i humilitat» de la proposta li han permés ser «molt lliure» pel que fa a la creativitat. Explica que en produccions més grans s'han de passar molts filtres com per exemple les productores o les plataformes i en aquest cas hi ha hagut menys controls.

Un moment del film «El ventre del mar'»| © Blai Tomas/Testamento, La Perifèrica Produccions i Filmin 

Proposta teatral

Admet que la proposta de la pel·lícula és molt teatral. «Fa molts anys vaig començar a treballar el text, que és un capítol d'una novel·la de Baricco. El que vaig fer en un principi era una obra de teatre amb dos monòlegs compartits, un oficial metge i un mariner ras i cadascun descriuen com va ser el naufragi de la fragata Alliance en fets reals».

Quan Villaronga va escriure el guió cinematogràfic durant la pandèmia de la covid-19, es va dir a si mateix que no havia d'amagar aquesta part teatral de la història, que l'havia de mantenir, entre altres qüestions, perquè narrar la pel·lícula enmig del mar era impossible per una qüestió pressupostària.

De fet, Roger Casamajor i Oscar Capoya interpreten els dos protagonistes, que representen dos punts de vista oposats a l'hora d'enfrontar-se al naufragi: un oficial i un mariner, i l'actriu mallorquina Muminu Diallo fa el paper de Thérèse.