Avatars inesperats de la socialdemocràcia constitucionalista

per Jesús Peris

Columnistes

Avatars inesperats de la socialdemocràcia constitucionalista
Avatars inesperats de la socialdemocràcia constitucionalista

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

És ben sabut en aquests moments la complaença amb la qual la policia -suposadament sota les ordres de la delegada del govern, Gloria Calero- tracta les manifestacions feixistes o d'ultradreta en general. El darrer exemple el tinguérem dissabte, quan una colla d'energúmens membres de la patronal del transport pogueren acostar-se sense problemes a les cinc polítiques destacades que anaven a participar en un acte al Teatre Olympia. Però això no és nou. Els qui estiguérem a la manifestació per la llibertat d'expressió després de l'empresonament de Pablo Hasél (que per cert continua a la garjola i sembla que ens hem acostumat al que hauria de ser un escàndol) sabem com es va mostrar la policia, és a dir, com va repartir generosament llenya sense que hi hagués hagut cap aldarull previ. I és encara més mític el cas de la manifestació nazi a Benimaclet del 12 d'octubre de 2020 que va acabar amb detinguts i processats... entre els antifeixistes que els feren front.

No sé si aquestes coses les fa la policia per ordre de Gloria Calero o les fa pel seu compte. Però en qualsevol cas la diferència resulta irrellevant quan la il·lustre delegada de govern acostuma a validar aquestes actuacions fins i tot en declaracions públiques. Realment en la línia que uneix Paula Sánchez de León, de Juan Carlos Moragues i Gloria Calero sense oblidar Ricardo Peralta, resulta molt difícil distingir els membres del PSPV dels del PP.

Per una altra banda, el passat 30 d'octubre ens assabentàrem que la penya Yomus, ben coneguda per les seues fílies neonazis i les seues actuacions violentes, entre elles les habituals dels 9 d'octubre, havien escollit com a presidenta una membre de la Safor, ben coneguda entre altres coses, evidentment, per la seua ideologia ultradretana. Sense dubte, una adequada presidenta per a aquesta colla. Doncs bé, entre les felicitacions que va rebre destacava la de l'alcaldessa de Miramar de la Safor. Serà de VOX aquesta alcaldessa?, o en el seu defecte de la branca més desacomplexada i franquista del PP? No... Sorpresa! És també del PSPV.

I quan encara estàvem digerint aquestes mostres clares de socialdemocràcia constitucionalista, aquests dies l'ajuntament de Montanejos ens ha sorprés amb un comunicat que justifiquen com una cosa d'allò més lògica: rescindir el contracte d'un grup que hauria d'haver actuat al municipi pel fet que algunes cançons són en valencià. Sembla, a més, que a la parròquia ultradretana local i visitant habitual d'aquest poble tristament famós per ser el lloc on va ser assassinat Guillem Agulló, aquestes coses els generen molta agressivitat. Però, vaja, en qualsevol cas l'Ajuntament ha deixat clar i per escrit que el primer que no pot suportar que sone alguna cançó en valencià al seu poble és ell mateix. De quin partit serà aquest alcalde tan sensible amb els sentiments de la ultradreta? En el millor dels casos, perquè en el pitjor estem parlant dels seus propis sentiments... De VOX? Del PP? No. També del PSPV. Trio d'asos.

No sé. Tot plegat em fa pensar que a algú al PSPV se li n'està anant la mà amb açò de ser un puntal del règim del 78, de la monarquia borbònica i tot això. Que es comença dient que superguai el Campetxano a Abu Dabi i que una família està per damunt de la llei per dret de naixement, i ningú sap com s'acaba.