Sanitat en valencià, cara i creu

per Manuel Carceller

Tribuna

Sanitat en valencià, cara i creu
Sanitat en valencià, cara i creu

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Al maig passat, Paco va acompanyar son tio a la consulta d'oftalmologia de l'Hospital de Xàtiva, Lluís Alcanyís. Després d'un retard va eixir la doctora, i Paco li va preguntar per l'hora en què els atendrien. Sense ni mirar-lo, la metgessa li va dir, en castellà: «Si em parles en valencià, no t'entenc». En un hospital del Servei Valencià de Salut, a la comarca de la Costera, valencianoparlant, aquella resposta despectiva de la doctora era com un acte discriminatori i un menyspreu al dret de ser atès en valencià. Existeix el dret de la ciutadania d'adreçar-se en valencià a l'administració pública i de rebre resposta en la mateixa llengua. Però tots sabem que aquest dret no és respectat per una part d'alguns professionals sanitaris.

Al Centre de Salut d'Ondara, a la Marina Alta, gestionat per l'empresa privada Marina Salud, una veu enregistrada, en castellà monolingüe, ens informa que hem telefonat a «Atención Primaria. Departamento de Salud de Dénia...», seguit de més dades informatives en castellà. Aquesta empresa, que gestiona un servei públic com és la sanitat, no té en compte el marc legal ni la sentència del Tribunal Constitucional que ha reiterat que de l’oficialitat d’una llengua se’n deriva automàticament «per imperatiu constitucional i sense necessitat de cap intermediació normativa, la seva condició de llengua oficial en la comunitat autònoma».

L’article 17 del decret 61/2017, que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'Administració de la Generalitat, establix que «en els sistemes telefònics o telemàtics automatitzats d’informació, autovenda, expedició de documents i anàlegs de l’Administració de la Generalitat, el valencià serà la primera llengua de resposta i la primera opció de consulta, i el castellà, la segona, i després les altres llengües, si pertoca». I això afecta també les empreses concessionàries d'un bé públic com és la sanitat.

On queden, doncs, els drets lingüístics dels ciutadans als centres sanitaris, quan passen coses com les abans descrites? Quan un metge respon amb prepotència a una persona que està patint, i no és que no l'entenga sinó que fa ostentació que no el vol entendre, demostra una incapacitat per a l'activitat sanitària. La negació de drets i la discriminació lingüística, tant en la sanitat pública com en la privada, és una mostra de mala qualitat professional i un acte contrari als valors de la sanitat.

Els problemes sempre tenen un origen, un principi. Els materials docents que ofereix la Conselleria de Sanitat als cursos del pla de formació continuada i als cursos de l'EVES (l'Escola Valenciana d'Estudis de la Salut) només estan disponibles en castellà, per a tots els estudiants i personal laboral. Les plataformes digitals on s'imparteixen els cursos permeten decidir en quina llengua pots tindre «el marc de la pàgina», però en cap cas es pot decidir la llengua dels continguts dels cursos. És un exemple de l'anomalia lingüística que vivim i patim en el món de la sanitat.

Per això a Plataforma per la Llengua creiem que caldria abordar la normalització del valencià de manera global en l'àmbit sanitari valencià, i treballar amb sentit de cooperació, col·laboració i diàleg continuat, com sempre fa la nostra entitat. Es podria començar per fer també en valencià tots els continguts dels cursos en línia per als professionals de l'àmbit sanitari.

A la sanitat pública valenciana hi ha moltes coses positives, la sanitat té cara, ulls i orelles. I una de les cares ha estat una alegria per a la nostra entitat. La campanya «Sanitat en valencià», impulsada per més de 800 professionals sanitaris i pel Voluntariat de Plataforma per la Llengua, ha rebut el premi Valencià de l'any 2020 de la Fundació Huguet de Castelló. Anna Garcia Pitarch i Carles Espinosa van rebre el guardó, com a representants de la iniciativa, el passat 9 d'octubre, a l'Ajuntament de Castelló.

Cal que els professionals sanitaris respecten el dret dels pacients d'expressar-se en la seua llengua i que tinguen en compte la importància que té això per a l'èxit de l'acte clínic. La comunicació en valencià amb els pacients forma part del clima d’empatia i de confiança que cal garantir en l'atenció sanitària. Cal agrair el suport de tota la gent que ha col·laborat en la campanya «Sanitat en valencià» que continua d'actualitat.