No sigues eixe tio!

per Isa Riba, Sara Faus, Valentina Cortegoso, Soraya Conesa, Raquel Durbà, Sara Llobell

Tribuna

No sigues eixe tio!
No sigues eixe tio!

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La societat patriarcal i androcèntrica en la qual vivim ens ha fet pensar que nosaltres, les dones, érem la causa de la violència que s’ha exercit i s'exerceix sobre nosaltres. Durant molt de temps hem naturalitzat que ens digueren «piropos» pel carrer, que ens xiularen en passar davant d’un grup d’homes o inclús sentir que deus alguna cosa quan et conviden a sopar, a un cubata o et duen a casa; fins i tot hem accedit a tindre relacions sexuals quan no volíem per aquest sentiment de deure alguna cosa o perquè havíem aplegat a besar-nos i ja no es podia parar. PROU!

Si volem una societat lliure de masclisme i igualitària, sols hi ha un camí: l'educació. Necessitem que els homes siguen conscients dels seus privilegis, que es desconstrueixen, que desenvolupen noves masculinitats no tòxiques, lluny del «machote». Una societat feminista, la societat que volem, necessita homes que siguen aliats, que siguen empàtics en la situació que vivim les dones i que siguen conscients que quan una dona es troba a un home en un carrer buit sent por, por de ser assetjada, violada o assassinada; que al tornar de nit a casa les nostres amigues no estan tranquil·les fins que no reben el missatge que tot està bé i que ja estem en casa. Perquè la realitat és que tenim por a no tornar mai a casa, com els va passar a les xiques d’Alcàsser, a Diana Quer, a Marta del Castillo i tantes altres. 

És per açò que l'educació de les persones i els professionals ha d'abordar-se des d'una perspectiva de gènere, que integre i forme en valors empàtics que necessita la societat moderna trencant amb la visió antropocèntrica històrica. I per dotar de ferramentes i coneixement a la societat a fi de combatre aquestes desigualtats.

Però, la societat està avançant i cada vegada ens sentim més fortes, més acompanyades, més empoderades i sentim que qui ha de protegir-se no som nosaltres. Quan ens diuen que les dones ens hem de protegir recau sobre nosaltres la responsabilitat que no ens passe res i no es posa el focus en els homes que acometen les agressions. Ningú és culpable de ser víctima d'una agressió o d'una violació, la culpa recau totalment i absolutament en qui comet l'acció. Resulta curiós com en tots els aspectes de la societat, l’home és el protagonista de tots els espais, però quan es parla de violència masclista, les protagonistes de les històries som nosaltres, sempre presentant-nos com a víctimes dèbils que no hem sigut capaces de protegir-se.

Per a aconseguir una societat realment igualitària totes les persones hem de participar, també els homes. No, no li rigues les bromes masclistes al teu col·lega. No, si creus que una cosa no està bé dis-ho. No, si creus que no està tractant bé la seua parella, dis-li-ho. No, si et diuen que és un maltractador no el defengues a capa i espasa, escolta què diu l'altra persona. No, si el teu col·lega és un maltractador denuncia-ho, una altra persona està patint molt per culpa seua, no sigues còmplice. No, no cal que els homes sigueu els més forts, no necessitem que ens protegiu físicament, necessitem confiar en vosaltres, necessitem que ens tracteu com a persones, amb empatiano sigues eixe tio!