Ara més que mai necessitem les claus de la caixa

per Emma Rodríguez-Castelló

Veus

Ara més que mai necessitem les claus de la caixa
Ara més que mai necessitem les claus de la caixa

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

En els últims anys, el que era un tema a penes reconegut en àmbits acadèmics i institucions, determinats partits i sectors de la societat civil, compta ja amb un ampli consens social: el País Valencià pateix un infrafinançament històric, que amb dades referides al segle XX se situa un 19% per davall de la mitjana espanyola. En efecte, els valencians deixem de rebre uns 1.600 milions d'euros l'any, la qual cosa ens ha obligat a contraure un deute públic que ja ascendeix a uns 50.000 milions d'euros. Per poder-lo amortitzar, la Generalitat hi destina més del 25% del pressupost total de què disposa. Per acabar d'arrodonir el panorama hi ha l'elevat dèficit fiscal que el País Valencià pateix, és a dir, la diferència entre el que paguem a l'estat en impostos i el que en rebem en finançament i inversions, un saldo milionàriament negatiu que ens empobreix cada dia.

Lluny del narcòtic i l'autobombo que presidí la vida pública valenciana durant decennis, la realitat derivada de la situació que succintament hem xifrat més amunt és que el nostre país avança en marxa triomfal, sí, però cap a la misèria creixent de la majoria social. No és mera anècdota que després d'anys de desgovern del PP, el president Ximo Puig encapçale avui una reivindicació ja convertida en clamor per obtenir un finançament just. No és una anècdota, no, sinó la constatació que el Govern està lligat de peus i mans a l'hora de fer front als greus problemes que ens planteja l'hora present. No té la clau d'una caixa que no només està buida sinó que acumula un deute (impagable) que el situa molt a prop de la solsida o, en el millor dels casos, de la irrellevància. Però malgrat les reiterades cares de bons xics (i xiques) que a Madrid fan cada vegada que el nostre president reclama un canvi de model de finançament, a la Villa y Corte l'únic que fan és ajornar-lo, espolsar-se'l del damunt. A fi de comptes a ells no els afecta el nostre infrafinançament ni el nostre deute ni el nostre dèficit fiscal. O més ben dit, viuen d'ell. Viuen –els aparells d'estat, les institucions obsoletes, les empreses del gran capital i els oligopolis, la classe política i un funcionariat artificialment inflat, etc.– literalment d'un model extractiu que va menjant-se alegrement els recursos generats pel nostre esforç. Es tracta d'un sistema dissenyat per beneficiar una minoria que ja dura més de quaranta anys, que a ells ja els està bé però que a nosaltres ens ofega. I així estem, sense caixa i sense clau, sotmesos a un model de finançament injust i a voluntats alienes al poble valencià.

Però la identificació creixent del problema i la consciència que hem de posar fi a una situació injusta que ens fa més pobres cada dia s'expressarà amb força aquest dissabte en la manifestació convocada, entre d'altres, per la Crida Pel Finançament (integrada per Intersindical Valenciana, Decidim, Esquerra Republicana del País Valencià, Demòcrates Valencians i col·lectius d'àmbit local). Ara més que mai necessitem les claus de la caixa, la sobirania necessària per gestionar els propis recursos i fer front als nostres reptes i problemes; necessitem un model de finançament just per al País Valencià i la condonació d'un deute públic impagable; necessitem alliberar-nos del llast del dèficit fiscal. Perquè només així tindrem eines per revertir l'empobriment col·lectiu que afecta de manera alarmant amplis sector de la nostra ciutadania, les bosses de pobresa creixent i la feminització d'aquesta pobresa, la precarització laboral, l'atur de la joventut i dels majors de 50 anys, uns salaris, pensions i cobertures socials per davall de la mitjana estatal i una manca general de perspectiva per a les noves generacions que els resta espenta per esdevenir el motor de transformació i canvi social que el País Valencià necessita, necessitem. Per tot això, dissabte tornarem a reclamar les claus de la caixa.