Ferran Torrent celebra els 70 anys a l'Ateneu Barcelonès rodejat d'escriptors i amics

Grup 62 ha coorganitzat una vetlada a l'entorn de l'obra literària de l'autor de Sedaví

per NLV

Cultura, InfoLlibres

Ferrant Torrent celebra els 70 anys a l'Ateneu Barcelonès rodejat d'escriptors i amics
Ferrant Torrent celebra els 70 anys a l'Ateneu Barcelonès rodejat d'escriptors i amics

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El Grup 62 i l'Ateneu Barcelonès han organitzat aquest dimarts una trobada en honor a Ferran Torrent (Sedaví, l'Horta Sud, 1951) amb motiu del seu setanté aniversari. L'escriptor ha rebut la felicitació de companys i amics del gremi i ha participat en un col·loqui sobre la seua obra en què han intervingut els autors Ponç Puigdevall, Xavier Aliaga, i el crític literari Joan Josep Isern. El prolífic i popular escriptor, autor d'obres premiades com Gràcies per la propina i  Societat limitada, ha explicat que arriba a la setantena en plenitud i vivint al dia, i que com a autor «vocacional» no té intenció de parar d'escriure. Sobre els afalacs, Torrent diu que el que realment desitja és que es recorde el seu treball.

Ferran Torrent ha acceptat l'acte que li han organitzat a Barcelona amb «sorpresa i agraïment» i una mica «sobrepassat», admet, pel seu caràcter solitari. «No em sent estrany, però el que realment desitge és que se'n recorden del meu treball, no tant de mi. A través d'això t'estan celebrant, també. Jo he treballat per això, perquè la gent s'ho passe bé i de passada que et recorden una mica», ha comentat.


Torrent és autor d'una vintena llarga de novel·les, moltes inserides en el gènere policíac i la narrativa negra, tot i que ha fet incursions en altres gèneres, com el polític, tal com han recordat els ponents de l'acte. «Sé que em tenen encasellat en la novel·la negra, però afortunadament tinc una obra bastant variada», ha constatat l'escriptor.

És recordada la seua sèrie de novel·les protagonitzades pel detectiu privat Toni Butxana i l'exboxejador i periodista Hèctor Barrera, amb fins a huit títols entre els quals No emprenyeu el comissari (1984), L'any de l'embotit (1992) o Cambres d'acer inoxidable (2000). Però també la trilogia de crònica política que arrenca amb Societat limitada. Ara fa un any es va reeditar un dels seus grans èxits, Gràcies per la propina, amb pròleg de Màrius Serra. Ho recordava aquest dimarts el seu editor Emili Rosales, del Grup 62, que publica l'autor amb el segell Columna des de fa molts anys.

Ferran Torrent intervé, al costat de Xavier Aliaga i Ponç Puigdevall, en la tertúlia organitzada pel seu setantè aniversari


«Pencaire, professional i coherent; magistral en la manera d'escriure diàlegs i amb un finíssim sentit de l'humor», ha descrit Joan Josep Isern la seua literatura. Per la seua banda, Ponç Puigdevall ha assegurat que Torrent, com a escriptor, «té la fortuna de convertir en una persona feliç el lector». «No hi ha cap novel·la seua que un lector comence a llegir i li coste d'acabar», ha afegit.

El periodista, escriptor i col·lega valencià Xavier Aliaga hi ha afegit el marc territorial i unes dosis de context a la literatura de Torrent. «Si ell és important en el context de la literatura catalana, al País Valencià és troncal», ha manifestat. «Torrent és el que llegíem als instituts abans de la invenció de la literatura juvenil 'ad hoc', i ha generat un brou de cultiu».


Nou projecte entre mans

Ferran Torrent ha citat J.D. Salinger per declinar parlar de les seues novel·les (tot i que ha enumerat sense pudor aquelles que considera que han estat sobreres en la seua trajectòria). Sí que ha assegurat que seguirà escrivint. «Si ho faig és perquè soc un escriptor vocacional, a estones m'ho passe bé i en d'altres malament, però també soc autocrític i si mai veig que escric per rutina, ho deixaré automàticament», ha indicat.

Però de moment, no és el cas. L'autor té una nova novel·la entre mans. Un text que ha tingut hivernant durant tota la pandèmia, primer perquè «li van marxar» les ganes d'escriure, després per circumstàncies personals i familiars, segons ha relatat. Ara l'escriptor està «en pretemporada», agafant el to per recuperar els «esbossos» que havia deixat fets ja fa molts mesos.