El sector de l'audiovisual alerta que està «en risc de desaparéixer» si no s'apuja el pressupost d'À Punt

La dotació prevista suposaria «la destrucció de més de 1.000 llocs de treball i la cancel·lació de sèries, programes i pel·lícules»

per NLV

Societat, Política

Seu d'À Punt a Burjassot | Rober Solsona | EP
Seu d'À Punt a Burjassot | Rober Solsona | EP

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La Plataforma d'Associacions de Productores Valencianes reclama que s'augmente la partida pressupostària prevista per a À Punt en els comptes de la Generalitat del 2022 i que es complisca així la llei de finançament de la radiotelevisió pública. Adverteixen que l'audiovisual valencià es troba «en risc de desaparéixer» i que la proposta econòmica actual per a la cadena «suposaria la destrucció de més de 1.000 llocs de treball en les empreses del sector i la cancel·lació de produccions».

Les productores recalquen en un comunicat subscrit per Animat, PAV, Avant, Avepa i AAA, que «el que està en joc és el creixement de l'audiovisual valencià com el sector industrial i cultural que ha irromput amb més força en els últims quatre anys a l'Estat o reduir-ho a la insignificança».

La plataforma subratlla que l'audiovisual és «un sector estratègic» per al País Valencià, que s'ha convertit, a més, en estratègic en l'àmbit estatal, ja que «la capacitat productiva i creadora valenciana ha marcat el panorama espanyol en els últims anys». «Mai s'ha produït tant ací i des d'ací"» asseveren. Per això, expressen la seua «confiança plena» que els pressupostos «reflectiran finalment aquesta convicció comuna».

«Però aquesta idea de motor social i cultural és incompatible amb l'actual esborrany de la Llei de Pressupostos de la Generalitat per al pròxim any. D'una banda, els 58,6 milions d'euros assignats a À Punt que apareixen en aquest esborrany incompleixen la Llei de Creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de comunicació, ja que està per sota del 0,3% del global. Aquest fet condemnaria al sector a la desintegració», alerten.

A més, afegeixen, «tallaria de soca-rel la possibilitat de crear productes culturals i d'entreteniment que expliquen qui som i com som, tant ací com més enllà de les nostres fronteres».

El resultat en la pràctica de la retallada pressupostària, unit al problema de l'IVA és que recau íntegrament sobre la producció externa, la partida de la qual seria «insignificant, atemptant contra tota la ja malparada indústria audiovisual valenciana».

Els productors recorden que À Punt «no és només el que ix per la pantalla de la televisió, sinó que és la peça angular de tot el cinema de ficció, documental i d'animació que fem des d'ací i que s'està consolidant com a un referent a l'Estat des de l'aparició d'À Punt el 2017».

«Múltiples pel·lícules finançades per À Punt que en aquests anys han tingut recorregut en les taquilles espanyoles no existirien amb aquesta proposta de pressupostos. Sèries de televisió i programes d'entreteniment deixarien d'agregar audiències a la televisió pública, i la pilota valenciana o la Gala de les Arts Escèniques no podrien veure's el pròxim any. No es veurien, no existirien. Aquesta situació d'infrafinançament faria trontollar, a més, tot el sistema audiovisual espanyol», insisteixen.

En aquest sentit, al·ludeixen als acords per a la reciprocitat i per a la producció conjunta entre IB3, TV3 i À Punt que «ara quedarien en dubte», ja que el País Valencià «no podria aportar pràcticament cap contingut i es convertiria en simple espectador passiu dels seus continguts».

Això afecta també als acords iniciats amb TVE per produir conjuntament i augmentar els continguts en valencià en la televisió espanyola. I, finalment, resumeixen, «afecta multitud de coproduccions amb altres comunitats autònomes que havien confiat en la solvència professional, artística i financera» del País Valencià i que ara «no podrien fer-se realitat».

Les empreses xifren les pèrdues possibles: «Més de 1.000 llocs de treball en les empreses productores a les quals cal sumar les ocupacions de les empreses auxiliars (càtering, maquinària, transports, hoteleria, etc.), i, a més, els actors i actrius que deixarien de treballar; una reducció del 50% dels programes que es produeixen actualment per a televisió i posar en greu perill la possibilitat de realitzar anualment, com a mínim, 8 curtmetratges de ficció, 2 d'animació, 3 sèries, 12 llargmetratges documentals i 10 llargmetratges de ficció».

«Podem fer la cerimònia dels Goya ací un any més, mesura que aplaudiríem, però quines pel·lícules valencianes podrem portar? Quines portarem als Premis Berlanga? Farem uns premis de l'audiovisual valencià que podrien quedar deserts en gran part de les categories? Se'ns ha reptat i ens hem reptat constantment a aconseguir una força i una identitat pròpia, com la del cinema gallec, el cinema basc o el català. No obstant això, aquest cinema existeix, de fet, perquè tenen televisions autonòmiques fortes, imprescindibles per generar projectes propis i no subsidiaris», argumenten.

Compensar l'IVA

«En coherència amb aquesta idea -prossegueixen- totes les televisions autonòmiques espanyoles han augmentat els seus pressupostos per al 2022, a més de compensar l'IVA derivat del canvi de criteri de l'Agència Tributària. Per contra, en l'actual esborrany dels nostres pressupostos, ací reduïm en 2 milions el pressupost anterior i no compensem l'IVA. Si això no canvia, seríem l'única televisió autonòmica de l'estat que minva».

Aquestes entitats consideren que els pressupostos de la Generalitat Valenciana haurien d'aportar a À Punt una xifra superior als 84 milions d'euros -açò seria el mínim del 0,3% dels pressupostos globals que marca la llei- i en els següents, de forma progressiva, aspirar a aconseguir el 0,6% màxim del pressupost que marca la llei de creació de l'ens. Finalment, assenyalen que és temps d'esmenes als pressupostos.