El valencianisme republicà (1837-1977) | 7/14 - L’eclosió republicana (1931-1936)

per Fundació Josep Irla

Valencianisme republicà

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El valencianisme republicà és producte del conjunt d'idees, llibres, publicacions, entitats, iniciatives, fets i personatges que des de mitjans del segle XIX reivindiquen els trets nacionals del poble valencià i la seua vinculació amb la resta de terres de llengua catalana, i van lligant progressivament el seu futur en llibertat a un projecte democràtic de renovació cultural, cívica i política d'arrels republicanes.

La història del valencianisme republicà és la crònica del lent despertar d'un poble silenciat, de la lluita per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià. D'una lluita conduïda a través de l'acció cultural, cívica i política.

L'exposició itinerant «El valencianisme republicà (1837-1977)» —dirigida per Josep Vall i amb l’assessorament històric d'Antoni Furió i Pau Viciano— ret homenatge a totes les generacions de valencianistes que han protagonitzat aquesta lluita.

1931-1936
Les capçaleres més destacades de la premsa política valencianista republicana: Avant (València, 1930-1931), El Poble Valenciá (València, 1931), El Camí (València, 1932-1934), Esquerra (Castelló, 1934), Acció (València, 1934-1936), El País Valencià (València, 1935-1936) i El Popular (València, 1936).

1931-1936 L’eclosió republicana

A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, que porten la República, el valencianisme aconsegueix un primer èxit amb l’assoliment de tres regidors a l’Ajuntament de València: Enric Duran i Tortajada i Francesc Soto, de l’Agrupació Valencianista Republicana —dins la llista guanyadora de l’Aliança d’Esquerres Antimonàrquiques, liderada pel blasquisme—; i Joaquim Reig, d’Unió Valencianista —dins la llista de les dretes.

El valencianisme viu un intens període d’efervescència amb l’aparició de nous partits que reflecteixen la notable ampliació de la seua base sociològica: Acció Valenciana, de caire socialcristià; Agrupació Regionalista Alacantina, la primera entitat política valencianista d’Alacant; Esquerra Republicana del País Valencià, creada a Castelló, i que confluint amb antics blasquistes donen lloc a Esquerra Valenciana; Partit Valencianista d’Esquerra, fusió d’Agrupació Valencianista Republicana, Centre d’Actuació Valencianista i Centre Valencianista de Xàtiva; Nova Germania, de tendència marxista...

Aquesta efervescència també es tradueix en l’aparició de noves publicacions polítiques: El Poble Valenciá, Esquerra, El País Valencià, La Boatella, El Popular... Dues en destaquen per la seua seriositat i durada: El Camí, el setmanari més influent de la història del valencianisme, que assoleix més de tres mil subscriptors, i la socialcristiana Acció.

En aquest clima favorable el valencianisme obté els primers diputats al Congrés. El 1933 Joaquim Reig, d’Unió Valencianista, és elegit per Barcelona en la llista de la Lliga Catalana. I el febrer de 1936, després del bienni negre, Vicent Marco Miranda, d’Esquerra Valenciana —que s’integra al grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya— és escollit en la llista del Front Popular per València, amb el suport també del Partit Valencianista d’Esquerra.

Tot i que modestos, aquests èxits demostren el grau de maduresa assolida pel valencianisme republicà, que esdevé ja una força protagonista de la vida política del país.