La prova del cotó de Movistar+

per Joan Canela

Columnistes

La prova del cotó de Movistar+
La prova del cotó de Movistar+

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

L’escàndol de la setmana –en matèria de drets com la llibertat d’expressió- ha estat la revolta dels humoristes contra la censura a Movistar+. Escàndol per dir-ho d’alguna forma perquè per molt que la notícia s’ha escampat com la pólvora per les xarxes socials, «curiosament» ha arribat a molt poques redaccions. Alguns mitjans especialitzats en televisió, els digitals més o menys sospitosos habituals i alguna referència –tampoc massa- en diaris generalistes a les paraules de Bob Pop en la gala dels Premis Ondas –molt més difícil d’amagar-, però que passen per alt el gruix del tema. Però –i disculpeu si se me n’ha passat cap- jo no he trobat cap menció ni als grans mitjans espanyols ni, molt menys, a les cadenes de televisió o les tertúlies de ràdio. 

Tot comença amb una primera denúncia de Facu Díaz, des del seu canal de Twitch, explicant que a Movistar+ se censuren sistemàticament acudits sobre Vox i «només sobre Vox». Les revelacions de Díaz aviat van ser confirmades per nombrosos humoristes que havien treballat al canal, des de l’exsubdirector de Late Motive, Javier Duran, fins a El Mundo Today –qui va piular una sèrie de titulars censurats per la cadena-, passant pel citat Bob Pop. 

El fet, a banda de demostrar-me un cop més que els humoristes són infinitament més valents que els periodistes –una certesa que va començar quan 18 dibuixants de El Jueves se n’anaren de la revista després que RBA retirara una portada crítica amb la monarquia-, és especialment rellevant pel fet que Movistar+ passa per ser un canal «d’esquerres» i que rep sovint els atacs victimistes de l’extrema dreta, que es presenten a si mateixos com a «censurats» i «víctimes de la dictadura cultural marxista». La mateixa setmana La Sexta –una altra televisió que sovint passa per progressista- entrevistava en un programa de màxima audiència la dirigent d’un grupuscle nazi oferint-li tota la seua potència mediàtica per difondre el seu discurs racista i feixista.

També ha estat molt exemplificador el silenci d’habituals defensors de la llibertat d’expressió com el tuitaire Juan Soto Ivars o la revista Mongolia, sempre atents a saltar contra la «dictadura de la correcció política». Uns silencis que diuen molt sobre què es pot dir realment i que no als mitjans espanyols, qui està disposat a donar la cara, encara a risc que li la trenquen, i qui, en canvi, només és un titella dels poderosos que tenen en els feixistes les seues forces de xoc.

PD: Cal dir que Juan Soto Ivars va publicar un article sobre el tema a El Periódico amb posterioritat a la redacció de la columna.