Tal dia com hui de 1852 va nàixer el compositor i guitarrista Francesc Tàrrega a Vila-real

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui de 1852 va nàixer el compositor i guitarrista Francesc Tàrrega a Vila-real
Tal dia com hui de 1852 va nàixer el compositor i guitarrista Francesc Tàrrega a Vila-real

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 21 de novembre del 1852 va nàixer a Vila-real (la Plana Baixa) FrancescTàrrega Eixea. Els seus pares, d’origen humil, treballaven al convent de Sant Pasqual, just al costat de la casa on vivien. Un dia, passejant amb la seua cuidadora, el xiquet va caure en una séquia, contraient una malaltia que li va durar diverses setmanes i que va afectar la seua visió, que no va recuperar mai del tot, malgrat diverses operacions.

El dany ocular que va patir va preocupar els pares i els va fer pensar en una eixida que li permetera guanyar-se la vida en cas de quedar cec. Així, la família es va traslladar a Castelló de la Plana, on el progenitor va trobar feina com a bidell a la Casa de la Beneficència. Tàrrega només va cursar estudis elementals, ja que a edat molt primerenca es va iniciar en la música i, des del 1860, va estudiar piano i solfeig amb Eugenio Ruiz, pianista i organista cec, que, a més de tocar en cafés, tenia l’acadèmia de música més acreditada de la capital de la Plana Alta. Paral·lelament va rebre lliçons de guitarra d'un músic de carrer cec, Manuel González, el Cec de la Marina, que li va despertar la passió per aquest instrument.

El 1862 el famós guitarrista Julián Arcas va actuar a la ciutat i el pare de Tàrrega va aprofitar l'ocasió per presentar-li el seu fill. Arcas, en detectar el seu talent, va accedir a impartir-li classes a Barcelona, ​​on residia aleshores. Una vegada allí, el reconegut concertista es va disculpar davant del xiquet, ja que havia de partir cap a la Gran Bretanya per fer una sèrie de concerts davant la noblesa anglesa, encapçalada per la duquessa de Cambridge. Tàrrega es va quedar a Barcelona, ​​sense diners per tornar a casa i sense cap altra expectativa que la pobresa i l'almoina. Per sort, ja tenia certa idea del seu ofici i va tenir l'encert de treure la guitarra als cafés i restaurants de la ciutat comtal per tocar davant dels clients. Els amfitrions de la llar on s’allotjava van informar de la situació el seu pare, que va haver de malvendre les possessions per pagar el viatge a Barcelona. Com que no tenien diners per tornar a casa, Tàrrega va haver de tocar fins a guanyar prou per al bitllet de tots dos i, de fet, fins i tot al mateix tren va treure la guitarra per poder continuar el seu viatge. 

Una altra vegada a Castelló de la Plana, i havent constatat el potencial del seu fill, rñ pare va decidir afrontar un altre sacrifici i va tornar a parlar amb Eugenio Ruiz perquè li ensenyara piano, ja que en aquells anys la reputació de la guitarra com a instrument de concert encara no era la dels nostres dies.

El 1868, any de la Revolució Gloriosa i de l'abdicació d'Isabel II, la vida de Tàrrega es va reorientar cap a la feina i l'estudi gràcies a un contracte per tocar el piano al Casino de Castelló de la Plana i en un café de Borriana. Allà va obtenir l'ajuda i la protecció del comerciant Antonio Cánesa Mendaya, amb qui va viatjar a Sevilla el 1869 per adquirir una guitarra del prestigiós constructor Antonio Torres. 

Amb 22 anys, Tàrrega va poder marxar a Madrid i començar el seu camí al Real Conservatorio. Allí va estudiar piano, a més de solfeig i harmonia, però a ningú no se li escapava que el seu fort era a la guitarra i el claustre va enviar una invitació formal al jove valencià per tocar al saló d'actes de la institució, en part motivats per la curiositat que preferira la guitarra al piano. Després d'un exitós concert, el director del centre, Emilio Arrieta, li va aconsellar no deixar la guitarra ni canviar-la pel piano, perquè sobresortia amb les sis cordes de manera notable.

Va debutar amb un gran èxit al Teatro Alhambra de Madrid. El 1881 va anar a París i  va col·laborar en les festes del centenari de Calderón de la Barca, organitzades sota la direcció de l'escriptor Victor Hugo, i va triomfar al saló dels Rotschild.  El vila-realenc va actuar a Londres, Brussel·les, Berna, Roma i altres ciutats i finalment es va establir a Barcelona.

Tàrrega va donar un nou impuls a la guitarra recuperant-la de l'oblit i el menyspreu en què havia quedat des de feia diverses dècades. Va desenvolupar noves tècniques i va buscar noves possibilitats expressives aconseguint una exquisida i sòbria interpretació. Entre les seues obres, destaquen Preludis,Caprici  àrabRecord de l’Alhambra,Dansa mora,Napolitana, Scherzo en re major, Fantasia, Variacions sobre el carnaval de Venècia i Pavana, així com nombroses transcripcions d'obres de Friedrich Händel, Wolfgang Amadeus Mozart, Frédéric Chopin i Isaac Albéniz, entre altres. 

El 1906 una malaltia li va paralitzar el costat dret del cos i el va obligar a abandonar l’activitat concertística i dedicar-se a l’ensenyament. 

Francesc Tàrrega va morir a Barcelona, el 15 de desembre del 1909. Està soterrat al cementeri de Castelló de la Plana. 

 

Fonts: Miguel Ángel Jiménez , «Francisco Tàrrega», RAH / Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia