Que ve el Black... què?

per Gràcia Jiménez

Columnistes

Que ve el Black... què?
Que ve el Black... què?

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Filadèlfia, antiga capital dels Estats Units, va generar l'expressió Black Friday, quan la seua policia es veia apurada per controlar el dens tràfec i trànsit del dia després de l'Acció de Gràcies celebrada l'últim dijous de novembre. Per tant, l'endemà era, per a ells, el Black Friday, el divendres negre. I per als comerciants, el dia per a rescabalar-se les butxaques, atés que quasi tot el món estava pel carrer i era moment de fer caixa. Només faltaven les proclames i ofertes per acabar d'atraure o convéncer els possibles compradors

A Espanya, per llei, només podia haver-hi dos períodes de rebaixes: a primers d'any, i començament de l'estiu. Serà M. Rajoy qui liberalitze el comerç en 2012, i Media Markt la primera a implantar entre nosaltres el Black Friday: a consumir!

En llengua exòtica va el joc, Primark, Pull&Bear, Ralph Laurent, Salsa Jeans, Sfera, Springfield, Superdry, Uniqlo, Triumph, Women's Secret... El que és nou requereix noms nous, singulars, impactants... Black Friday. Tot a través del màrqueting. Ja no hi ha classes altes, mitjanes, o baixes, ara tots som consumidors. Sempre que es puga disposar d'una targeta de crèdit, ja formem part del nou món.

«Consumir» implica «produir», i les dos coses juntes reclamen un «mercat». Per tant, anar al mercat, entrar en una botiga, a més de perseguir un preu baixet i bo, també hauria de ser fomentar o beneir un preu just, perquè el llaurador puga viure de les seues hortalisses o vinyes, o l'aparadora de les sabates que cus; que les esportives o la camiseta del Barça o del Madrid no estiguen manufacturades per xiquets; que l'Ipad o el climatitzador no hagen deixat volar massa CO₂ que escalfa la terra i els nostres caps...

És a dir, el preu dels productes, en un mercat sa i competitiu, ha (o hauria) de reflectir tot el cost real de les coses. Perquè, en cas contrari, el cost generat i no consignat, el pagarem tots en una segona tanda, possiblement en forma de subsidis a la precarietat o al despoblament, en forma de conflictes i guerres, en forma de desastres climàtics, en forma de..., allò que els economistes diuen externalitzacions.

Comprar i vendre és una gràcia, el capitalisme és èxit i progrés, a més a més, diuen, creat en democràcia..., encara que puga no ser així: allà a la Xina tenen èxit i progrés, però no tenen democràcia. El mercat, regit per la llei de l'oferta i la demanda, ho arregla tot, per tant hauríem de pensar que no hi ha desocupació, ni disputes pel Salari Mínim Interprofessional, ni pasteres al Mediterrani... Si el màrqueting ve en ajuda, a vore si ens ajuda restaurant la capa d'ozó, o ens soluciona la contaminació que respirem o la despoblació d'alguns territoris...

I seguim. A continuació del Black Friday, tres dies després, resulta que vindrà el Cyber Monday (Dilluns Cibernètic o online). A consumir!...