Pablo Casado va a missa

per Jesús Peris

Columnistes

Pablo Casado va a missa
Pablo Casado va a missa

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Reconec que quan vaig veure un tuit que deia que Pablo Casado havia anat a una missa en sufragi per Franco pensava que era una fake news. No perquè no li pegue, perquè encaixa perfectament en la història del seu partit i perquè ells memòria històrica en tenen molta. No s'obliden que la guerra la van guanyar els seus i faran el que siga per garantir impunitats i herències rebudes. A més, crec que per a una part del seu electorat seria un gest de valor i coherència.

Però, vaja, pensava que no podria ser tan borinot, perquè eixes coses a la resta d'Europa no estan massa ben vistes i perquè després és una mica complicat parlar de centre liberal i eixes coses que diuen buidant de contingut qualsevol paraula que se'ls pose a tret. I sí, ho ha sigut. Ha anat a una missa en sufragi a Franco, i s'ha fet una foto amb un xicot a l'eixida per immortalitzar el moment. El que ja m'ha acabat de fascinar ha sigut la justificació que ha donat el partit. Diu que no ho sabia, que va anar precisament a eixa missa per casualitat.

Supose que la borinotada passarà desapercebuda en la premsa a l'ús de la Segona Restauració, però la veritat és que no té pèrdua. Si va sentir un atac de nostàlgia i de devoció pel Caudillo, donar després excuses rocambolesques li lleva molt del que haguera pogut guanyar entre el seu electorat més franquista i entre el de Vox, que tant cobeja. Si és de veres que es va enganyar i després, ja que estava, es va quedar fins al final perquè la missa de dissabte a la vesprada val per al diumenge fora en sufragi de qui fora en sufragi, exhibeix tal grau de cretinisme que costa d'imaginar.

Pablo Casado porta tota la setmana convertit quasi en un monologuista còmic: que si els millors guardes rurals són les cabres, que si els llauradors s'alcen a les cinc del matí per a munyir, tot això adobat, és clar, amb crides a la completa desregulació laboral, que una cosa és fer el ridícul i una altra oblidar-se totalment de per a què està on està. Acabar la setmana en una missa per Franco sense adonar-se'n o adonant-se'n, però pensant que té igual, cal reconéixer que seria una apoteosi molt aconseguida. En qualsevol cas, em costa descartar que no estiguera de veres orant per l'ànima del dictador genocida a qui tant deuen els seus.

Ja sé que és tòpic dir-ho, però és interessant preguntar-se què hauria passat a Alemanya si s'hagueren trobat un polític conservador en una missa per Hitler. És una pregunta poc realista, perquè és obvi que a Alemanya no hi cap possibilitat que això passe, però és de veres que dona idea de la magnitud de la ignomínia quotidiana i del menysteniment, quan no la burleta de senyorets falangistes que continuen rebent les víctimes del franquisme i els seus descendents. Especialment quan el que hauria de ser un escàndol monumental que li costara el càrrec acabe dissolt en el silenci i les rialletes.

Però si això només ja seria per a riure's de la sacrosanta Transició exemplar (si no fora en realitat per a plorar i per a tindre una mica de por), s'ha de dir també que més fort encara és que el president d'Aragó, del PSOE, Javier Lambán, recomanara en Twitter la lectura d'un article d'exaltació de José Antonio Primo de Rivera, que diu que era tot un pacifista. Un altre membre del PSOE fent mèrits per ingressar en la galeria de la fama que vaig traçar la setmana passada, amb Gloria Calero, l'alcaldessa de Miramar i l'alcalde de Montanejos. L'ala dreta del PSOE, com no frene, pot acabar creuant-se amb Víctor Lenore en un acte de l'òrbita de Vox o amb Pablo Casado en una Missa per Franco. I és que el replicant aquell de Blade Runner no havia vist res, pobret.