L'Horta ha tingut un paper clau en la transformació del sistema agroalimentari de València, segons un estudi

La investigació de la UPV i el CSIC destaca la lluita social per la protecció d'aquest territori, «un dels últims sis camps hortícoles mediterranis d'Europa»

per NLV

Territori, Societat

L'Horta de València - CSIC/UPV
L'Horta de València - CSIC/UPV

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Un grup d'investigació de l'Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (Enginy), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha publicat un estudi en el qual es destaca la funció de l'Horta en la transformació del sistema agroalimentari del Cap i casal.

Entre altres qüestions, l'estudi, publicat en The Journal of Cleaner Production, destaca el «paper clau» de l'Horta en la transició ecològica d'aquest sistema per abordar desafiaments com el dret a l'alimentació saludable i sostenible, una economia alimentària de proximitat i el canvi climàtic.

A través d'una anàlisi interpretativa combinada amb mètodes qualitatius, els investigadors d'Enginy Nancy Sarabia, Jordi Peris i Sergio Segura avaluen el sistema agroalimentari valencià i els factors que han desencadenat el seu procés de canvi mitjançant una eina, l'Urban Transformative Capacity Framework (UTCF), que ha sigut utilitzada empíricament per primera vegada en l'estudi de l'agroalimentació, segons han informat totes dues institucions.

Els autors destaquen diverses particularitats en el sistema agroalimentari de València, com ara ser la primera ciutat de l'estat espanyol a establir un Consell Alimentari Municipal, «un espai de governança entorn del sistema agroalimentari local que integra els sectors públic, privat, acadèmic, societat civil i a tots els partits polítics, cosa que el fa molt inclusiu i representatiu», assegura Sarabia.

D'ací naixen altres iniciatives com l'Estratègia Agroalimentària València 2025, «que marca un camí de transició a un altre model agroalimentari més sostenible amb una economia alimentària de proximitat, cultura alimentària responsable, governança alimentària local, dret a l'alimentació i la planificació territorial alimentària», descriu la investigadora d'Enginy.

A més, «València compta amb un rerefons de lluita social per la protecció del territori, i en concret de l'Horta, que va desenvolupar un moviment social empoderat que impulsa marcs legals per a la planificació, la protecció territorial i per a la transició a un sistema agroalimentari més sostenible», destaca l'estudi.

Així, «l'Horta de València juga un paper clau en el canvi de les polítiques i estratègies agroalimentàries de València, i està molt present en les prospectives de futur enfront dels diversos desafiaments com el dret a l'alimentació saludable i sostenible, una economia alimentària de proximitat i el canvi climàtic», sostenen.

Un dels sis camps mediterranis d'Europa

L'Horta és un dels últims sis camps hortícoles mediterranis d'Europa, caracteritzat per un sistema agrícola, pesquer i de regadiu històrics, transcendentals en la idiosincràsia local i reconeguts internacionalment. En 2019, la FAO va destacar a l'Horta, el seu sistema històric de regadiu i l'Albufera com a Patrimoni Agrícola d'Importància Mundial.

Per a la seua conservació, l'estudi destaca iniciatives posades en marxa en el Consell Alimentari Municipal com la compra pública local i canals curts de comercialització, on la relació horta-ciutat i la valoració de treball de l'agricultor són centrals.

L'estudi considera que el sistema agroalimentari a la ciutat «desafia el sistema tradicional amb iniciatives creatives, autoorganització i un procés de transformació en les polítiques alimentàries». Entre els factors que propicien aquest canvi del sistema agroalimentari, els investigadors observen l'apoderament dels moviments socials, el canvi de govern local i la signatura del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà.

«El sistema agroalimentari valencià es troba en un incipient procés de transició. No obstant això, les innovacions agroalimentàries segueixen aïllades, fragmentades i mal integrades, i no estan prou desenvolupades per competir amb altres models», conclou l'estudi.