El Suprem tomba la immersió lingüística a Catalunya i incompleix els compromisos internacionals de l'Estat

Plataforma per la Llengua recorda que al País Valencià la Llei de plurilingüisme «fa impossible la immersió», segons la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries 

per NLV

Societat, Llengua

El Suprem tomba la immersió lingüística a Catalunya i incompleix els compromisos internacionals de l'Estat
El Suprem tomba la immersió lingüística a Catalunya i incompleix els compromisos internacionals de l'Estat

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El Tribunal Suprem ha rebutjat aquest dimarts el recurs que va presentar el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i ha confirmat la sentència que estableix una quota del 25% de castellà als centres educatius, segons ha explicat el conseller d'Educació català, Josep Gonzàlez Cambray. «Això és un atac als fonaments de l'escola catalana perpetrat per un tribunal allunyat de la realitat sociolingüística dels centres», ha denunciat el conseller, que ha indicat que «els centres han de seguir treballant com fins ara i no han de fer cap canvi en els seus projectes lingüístics». Cambray ha explicat que ha parlat amb la ministra d'Educació, que li ha transmés que el que cal és complir la Llei Celaá i garantir l'aprenentatge dels dos idiomes, però sense entrar en percentatges.

Plataforma per la Llengua ha assenyalat que «aquesta sentència és contrària a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) en la forma que la va ratificar l'estat espanyol, que es va comprometre a "fer possible una educació [...] en les llengües regionals o minoritàries"». Altrament, ha continuat, «podria haver assumit un compromís menys exigent de "fer possible que una part substancial de l'educació [...] siga garantida en les llengües regionals o minoritàries"».

Això significa, ha asseverat la Plataforma, «que l'Estat ha de fer possible que tots els estudiants que ho vulguen estudien en un sistema immersiu íntegrament en català». Així ho ha recordat el Comité d'Experts que vetla pel compliment de la Carta, que en el seu cinqué informe de monitoratge va advertir que «la Llei de plurilingüisme valenciana, que imposa percentatges de castellà en l'educació, fa "impossibles els models d'immersió"». El Comité de Ministres del Consell d'Europa va fer seua l'observació dels experts i va recomanar a l'estat espanyol que «suprimisca les limitacions» de l'ensenyament en català al País Valencià, cosa que és plenament aplicable al cas català. L'entitat estudiarà totes les opcions legals «per forçar els tribunals espanyols a acatar les obligacions internacionals en matèria de llengua que ha contret l'Estat».

La immersió lingüística, un model avalat per les institucions

L'educació immersiva no és un model exclusivament català. Bèlgica i elmCanadà són dos exemples on aquest model ha tingut èxit. En aquests països, en què conviuen diverses comunitats lingüístiques, s'ha demostrat que l'educació immersiva en la llengua pròpia del lloc no perjudica els parlants d'altres llengües, sinó que facilita que assolisquen unes competències equivalents a les dels parlants nadius.

Plataforma per la Llengua ha apuntat que «la immersió lingüística, si fora una realitat aplicada plenament a tot el territori, asseguraria que tots els estudiants acabaren l'educació obligatòria amb plena competència de les dues llengües oficials. A més, la immersió promou la cohesió lingüística i evita la segregació de la població per motiu dels orígens». «L'aprenentatge del català facilita la igualtat d'oportunitats, perquè dona a tots alumnes competències en les dues llengües», ha conclòs.