No ho justifiques
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací
Un any més arriba el 25 de novembre, Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones. Un any més ens estrenyem el cap analitzant les dades que ens fan posar nom a aquest dia. Dades desoladores, dades que et trenquen l'ànima i que et fan pensar què és allò que com a societat estem fent malament.
Hi ha diversos focus que ens preocupen i que cal abordar, per això, des d'Esquerra Republicana del País Valencià, hem volgut llançar una campanya a les xarxes socials per tal de conscienciar totes les valencianes i els valencians. És cert que el marc legal cada vegada és més fort contra les violències de gènere. Però què ens està passant a la societat que continuem justificant abusos, mentre pengem un puny morat a l'estat del WhatsApp cada vint-i-cinc de novembre?
Començaré parlant de la falsa informació que ens arriba d'alguns dels qui tenen la capacitat de debatre i votar lleis als diferents parlaments. L'extrema dreta -Podrida, fastigosa i obsoleta- de Vox, fa uns mesos, concretament el Dia de la Dona, feia una campanya sota el nom #NoHablesEnMiNombre amb un fil de tuits replets de fal·làcies. Una pantomima que tractava de desmuntar tot allò que durant anys, hem anat guanyant al masclisme en tots els àmbits. Però ara, em centraré en un de concret.
La senyora Carla Toscano, diputada al Congreso, s'atrevia a afirmar que, «hi ha denúncies falses» perquè «del total de les denúncies per violència de gènere que es presenten, el 80% són arxivades perquè no hi ha proves ni indicis». Em preocupa el tractament de les dades que fa una diputada que, ni més ni menys, és portaveu a la Comissió de Violència de Gènere. Tant patriota que és, pot dormir vosté després de mentir a més de 47 milions de persones? Sap vosté pel que passa cadascuna de les dones que ha de retirar una denúncia? Perquè ara mateix parlarem del tipus de denúncies que, com assenyala, s'arxiven.
Pel que indiquen les darreres dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i de l'Observatori Contra la Violència Domèstica i de Gènere, entre gener i setembre del 2020, es van registrar 113.615 denúncies per violència de gènere als Jutjats de Violència Masclista. Tal com explica aquest mateix consell, existeixen diferents causes per les quals una denúncia és finalitzada, algunes d'elles són: el sobreseïment lliure -no hi ha suficient fet delictiu- i el sobreseïment provisional -hi ha delicte i proves, però no es pot avançar en el procediment.
Si sumem les resolucions recollides als informes dels tres primers trimestres de 2020, s'obté que 37.084 denúncies van ser acabades per sobreseïment provisional, i 2.377 per sobreseïment lliure. Juntes suposen el 41,6% del total de denúncies finalitzades, la meitat d'aquell 80% que vosté afirmava, senyoria. Si anem a aquelles que s'arxiven per falta de proves, allò al que fa referència la diputada com a «denúncies falses», serien només un 2,5%, que són les que s'acaben per sobreseïment lliure, és a dir, quan no hi ha prou fet delictiu, però això no vol dir que no hi haja proves. Però, afegiré una cosa més, el CGPJ afirma que, si en tot cas, els jutjats de violència masclista sospiten que aquesta denúncia pot ser falsa s'obre un nou procés judicial per investigar-lo. Açò només passa en un 0,001% dels casos, senyoria. Llavors, què estem fent quan deixem que a les cambres legislatives ens representen personatges que podrien ser ben bé propis de la ciència-ficció?
Sap vosté senyoria, per què la gran part d'aquest 41,6% de denúncies són finalitzades? S'ha interessat vosté del perquè d'aquests casos? Mire, li caldria saber que en molts casos això passa perquè la dona no vol testificar contra el seu agressor. I sap quina és la raó principal? La por. La por al rebuig social de tot el seu entorn. La por a no veure solució econòmica en aquell moment. La por a ser jutjada per cadascuna de les persones que puga parlar del cas. La por que el seu agressor puga fer quelcom en contra de la seua seguretat i de la seua llibertat, perquè una ordre d'allunyament no és suficient per fer front al monstre. Sap per què acaben aquestes denúncies? Perquè amb gent com vosté les dones no ens sentim segures enlloc. Perquè amb gent com vosté el discurs de l'odi i la mentida passeja pels carrers i els fa més foscos.
Per això, en aquest 25 de novembre, encetem la campanya #NoHoJustifiques, per acabar amb els prejudicis que sempre han estat, però que vosaltres, els feixistes, esteu alimentant. Si tenim el marc legal, on rau l'origen del retrocés que patim en violència sexual? Cadascú de nosaltres som responsables d'acabar amb les actituds masclistes i patriarcals que fomentem la violència. Per això tenim una gran tasca a fer: identificar i tallar de soca-rel tots aquells comentaris que justifiquen la violència de gènere. Quantes vegades heu escoltat «és que parlava amb massa xics» o, «és que li agrada eixir massa de festa», o «la volia molt, per això era tan gelós»? Quantes vegades s'ha permés que una víctima estiga al mateix espai que el seu agressor perquè no hi ha una ordre d'allunyament? La violència mai es pot justificar, però tampoc no es pot justificar de cap de les maneres que la llibertat de les persones haja de ser qüestionada per algú que no siga un mateix. Si una cosa demanem les republicanes, és l'alliberament de la dona, el dret a viure com volem viure, el dret a no tindre el pes moral de tot allò amb què van oprimir a les nostres àvies i mares. El dret -com diu una gran companya, Anna Oliver- a ser mediocre, el dret a ser teua i no l'objecte ni la possessió de ningú. El dret a traure el geni, el dret a tenir tants amics com vulgues, perquè això és la vida i no allò que el patriarcat ens ha instaurat. Mentre no deixem de justificar, mentre no deixem de culpabilitzar, mentre no donem suport a totes aquelles que ens necessiten, les lleis no ens serviran de res. Potser la pressió social és la barrera més alta a la qual s'enfronta una dona maltractada. No ho justifiques, no faces víctima a qui és un agressor. Perquè llavors, també en seràs còmplice.