De com la UE vol reduir les emissions de CO₂ a la indústria o els Innovation Fund

per Raimon Perea Marin

Veus

De com l’EU vol reduir les emissions de CO2 a la indústria o els Innovation Fund
De com l’EU vol reduir les emissions de CO2 a la indústria o els Innovation Fund

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El desenvolupament i implantació de tecnologies netes ha estat el focus de polítiques estatals i internacionals en els últims anys. En aquest sentit, la Unió Europea està fent un gran esforç, si més no de finançament, per a impulsar-les mentre s'estimula l'economia, es creen llocs de treball de qualitat a nivell local i es reforça el lideratge de la UE en tecnologies netes.

Els Innovation Fund que assigna la UE van encaminats en aquest sentit. Són ajudes econòmiques que finançaran projectes de referencia global a indústries d'alta intensitat energètica, captura i utilització de CO₂, generació d'energia renovable i emmagatzematge d'energia. Els projectes seran executats per consorcis, empreses privades i instituts de recerca durant els pròxims anys. Els fons, més de 25.000 milions d'euros pressupostats entre 2020 - 2030, seran finançats amb els ingressos dels drets d'emissions de  CO₂ (anomenats ETS - Emission Trading System), açò és, unes penalitzacions que certes indústries pesades (refineries, producció d'acer, etc.) han de pagar per emetre  CO₂ per damunt d'una certa quantitat prefixada.

La primera part d'aquests fons, uns 1.100 milions d'euros, s'han adjudicat a una sèrie de projectes de certa grandària (anomenats Large-Scale Projects amb un cost total del projecte de més de 7,5 milions d'euros), els quals comentarem breument. Cal destacar també que aquests fons arriben a projectes més modestos, anomenats Small-Scale Projects (encara que no parlaré d'aquests).

Aquests 1.100 milions d'euros serviran per evitar l'emissió d'uns 75 milions de tones de  CO₂ durant els primers 10 anys de vida de les instal·lacions que es construiran amb els fons. Si es vol filar prim, ens costarà uns 15 cèntims per kg de CO₂ estalviat durant aquest període. Si fa o no fa, seria el mateix que estalviar les emissions de  CO₂ de tots els cotxes del País Valencià durant uns 7 anys.

I ara, veiem en què consisteixen aquests projectes.

El projecte que més prop de casa tenim és el que es materialitzarà al Morell, a un dels polígons químics de Tarragona. Ací, part dels residus sòlids urbans de la contornada s'utilitzaran per a la producció de metanol, un producte químic a partir del qual es poden obtenir una gran varietat de productes quotidians a més de combustibles per al transport. El metanol es produeix normalment a partir de gas natural, així, a més de donar utilitat a les deixalles de la població s'evitarà la utilització de recursos fòssils. El projecte estalviarà l'emissió directa de 3,5 milions de tones de CO₂.

El projecte Karios-at-C a Bèlgica integrarà tota la cadena de valor de captura de CO₂ a la indústria d'alta intensitat energètica (química i fertilitzants en aquest cas), liqüefacció del CO₂, transport i emmagatzematge permanent al fons del Mar del Nord. D'aquesta manera s'evitarà l'emissió d'uns 14 milions de tones de CO₂.

Amb el projecte TANGO un consorci italià està construint una fàbrica amb capacitat de produir 3 GW a l'any de panells solars d'alta eficiència, que evitaran l'emissió directa d'uns 24 milions de tones de CO₂, a més de reduir el cost de producció d'energia elèctrica.

A Estocolm, Suècia, el projecte BECCS@STHLM capturara i emmagatzemara 7.8 milions de tones de CO₂ a una planta tèrmica per a la calefacció local, a més de millorar l'eficiència de la planta. Aquesta planta tèrmica utilitza biomassa com a combustible, llavors tindrà una empremta de carboni negativa cosa que fa el projecte realment interessant per aconseguir la neutralitat climàtica (açò és, no emetre gasos d'efecte hivernacle com el CO2). El CO₂ que es capture es podrà utilitzar per altres processos, com ara la síntesi de SAF (que serien els combustibles sostenibles per a l'aviació o Sustainable Aviation Fuels), reforçant la cadena de valor del CO₂.

També a Suècia, però aquesta vegada al nord del país, la iniciativa HYBRIT està dissenyant una planta de producció de ferro i acer emprant hidrogen «verd» (produït amb energia renovable) estalviant l'emissió d'uns 14 milions de tones de CO₂. Aquesta planta serà la primera a produir ferro i acer fent servir aquest tipus de tecnologia.

Els veïns dels suecs, els finesos, amb el projecte SHARC volen reduir l'empremta de CO₂ a una de les seues refineries amb la producció d'hidrogen «blau» (mitjançant la captura i emmagatzematge de CO₂) i la instal·lació d'hidrogenadors per a la producció d'hidrogen «verd». Amb tot, ací s'estalviarà l'emissió d'uns 4 milions de tones de  CO₂.

A França, un consorci d'empreses implementarà el projecte K6, el qual reduirà les emissions de CO₂ a una planta de ciment mitjançant la utilització de combustibles amb alt contingut de biomassa. La planta capturarà el CO₂, el qual era liquat i transportat al Mar del Nord per a emmagatzematge permanent al fons marí. K6 evitarà l'emissió de 8 milions de tones de CO₂.

Amb aquests 7 projectes esperem que comencen a obrir-se les portes de les tecnologies netes que ens permeten mantenir els nivells de vida que tothom desitja de forma sostinguda. Com va dir Churchill una vegada: «Now this is not the end. It is not even the beginning of the end. But it is, perhaps, the end of the beginning». Tal vegada ni això, queda molt per fer, seguim!