Morera demana una «visió europea i tolerant» per a totes les llengües

El president de les Corts ha participat en l'assemblea general de la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals d'Europa

per NLV

Llengua, Política

El president de les Corts, Enric Morera
El president de les Corts, Enric Morera

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El president de les Corts, Enric Morera, ha reivindicat una «visió europea i tolerant» per a totes les llengües de la Unió Europea enfront del «conflicte que provoquen els negacionistes culturals a Espanya».

Morera ha participat aquest divendres, de manera telemàtica, en l'assemblea general de la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals d'Europa (CALRE), celebrada al Parlament de Canàries.

En aquest fòrum europeu de reflexió i acció política del parlamentarisme més pròxim a la ciutadania, hi participa d'una forma activa el Comité Europeu de les Regions, presidit en l'actualitat per Apostolos Tzitzikostas. Entre altres acords, s'ha produït la renovació dels grups de treball de CALRE, en els quals es troba el referent a la diversitat cultural i lingüística d'Europa i que coordina des de l'any 2017 Morera en representació del parlament valencià.

La importància del grup de treball, afegeixen, es basa en la diversitat cultural i lingüística com a principi fonamental de la Unió Europea, i reconegut en el paràgraf quart de l'article tercer del Tractat de la Unió: «La Unió Europea respectarà la riquesa de la seua diversitat cultural i lingüística i vetlarà per la conservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu».

Per tant, el grup de treball sobre aquesta matèria de CALRE ha proposat des que fora creat millores per fer efectiva aquesta riquesa cultural i lingüística en tots els àmbits i que fan de les llengües elements positius i competitius per als territoris on són emprades. El president Morera ha presentat l'informe del treball desenvolupat el 2021, com també les conclusions i que es publicaran en la web oficial de CALRE.

En aquest sentit, el president de les Corts ha defensat la importància de la promoció, el respecte i la difusió de les llengües oficials de tots els territoris.

«És sorprenent -ha dit- el debat que sempre s'obri a Espanya per part dels negacionistes culturals que volen imposar una uniformització més pròpia de temps passats, i que neguen permanentment les oportunitats de totes les llengües oficials de participar en tots els àmbits, en els mitjans de comunicació, en les plataformes d'oci i en la xarxa».

«És un objectiu comú que crea consens entre totes les assemblees legislatives que participem en CALRE i aquesta riquesa no és motiu per fer burla, i molt menys en mitjans de comunicació públics. Fa falta una visió d'aquest tema més europea i tolerant», ha afegit Morera.

«L'Estat ha de vetlar pel que disposa la Constitució Espanyola al respecte»

Per al president de la cambra, «la negació al fet que totes les llengües oficials en les autonomies puguen obrir-se camí en la vida quotidiana, en la comunicació i en l'oci no és admissible, i el mateix Estat, d'ofici, té l'obligació de vetlar pel que disposa la Constitució Espanyola al respecte».

En la reunió de CALRE de hui s'ha votat la nova presidència de la conferència, que en aquesta ocasió recau en Jean-Claude Marcourt, president de Wallonie (Bèlgica) que substitueix el president canari, Gustavo Matos. Un altre assumpte ha sigut l'acord de col·laboració entre Parlament Europeu i CALRE en tres assumptes: coordinació d'activitats, intercanvi de membres per desenvolupar temes concrets i compartició d'experiències.