L’objectiu del benestar físic, mental i social complet

per Cristian Veses

Tribuna

L’objectiu del benestar físic, mental i social complet
L’objectiu del benestar físic, mental i social complet

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La psiquiatria fins fa algunes dècades era coneguda poc més que pels mal anomenats manicomis. Una comissió ministerial per a la reforma psiquiàtrica creada el 1983 va elaborar unes recomanacions que van permetre avanços significatius, tot i que, de manera desigual i insuficient. Molta conscienciació i treball de professionals han fet avançar la concepció d’aquesta disciplina mèdica en una salut mental comunitària per a integrar una visió més holística, més social i amb l’orientació de millorar capacitats i recursos personals per a afrontar les situacions en les que es troben les persones que ho sofreixen.

La salut és un estat de benestar físic, mental i social complet, i no només l'absència d'afeccions o malalties. Una definició encunyada en el preàmbul de la Constitució de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i adoptada per la Conferència Sanitària Internacional celebrada a Nova York el 1946. Per tant, l’atenció a la salut mental és molt més que tractament psiquiàtric i terapèutica farmacològica.

Però l’Estat espanyol continua sent un dels països europeus amb menor despesa pública en salut mental. L’OMS calcula que aproximadament el 25% de la població tindrà algun problema relacionat amb la salut mental al llarg de la seua vida. En la literatura científica del ram es troba clarament la relació entre malalties psicosocials i com la crisi econòmica, la precarietat laboral, la desocupació, l’exclusió social o situacions d’incertesa vital. La pandèmia per la COVID-19 ha posat damunt la taula, entre molts altres problemes i prioritats, la situació de l’atenció de la salut mental, i molt especialment el seu impacte sobre la població juvenil. Dades de la Fundació ANAR afirmen que les idees i intents suïcides infanto-juvenil han augmentat en 1,9%. Un altre estudi d’UNICEF calcula que fins al 73% d’adolescents i joves consultats sentien la necessitat de demanar ajuda en relació al seu benestar físic i mental. I ara per ara, cal assenyalar que al 2019 el suïcidi s’ha convertit en la primera causa de defunció en la joventut d’entre 15 a 29 anys del país, que s’han vist incrementats en un 30%.

Actualment i a proposta d’Unides Podem-EU tenim una proposició de llei en el Congrés dels Diputats/des i pròximament també estarà enregistrada la pròpia a les Corts Valencianes. Un nou impuls i regulació que assegurarà una atenció de qualitat atenent la salut mental com una qüestió que es veu influïda per raó de classe, de gènere i d’interseccionalitat. Una oportunitat per al reconeixement per la normativa d’una concepció integral de la salut, que entenga la persona com un sistema dinàmic i una atenció entre les dimensions psicològiques, socioculturals, biològiques i materials de les problemàtiques de salut mental, així com superar la patologització de les qüestions socials i la seua medicalització.