Tal dia com hui del 1936 l’aviació nazi va bombardejar Alacant per segona vegada durant la Guerra Civil

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1936 l’aviació nazi va bombardejar Alacant per segona vegada durant la Guerra Civil
Tal dia com hui del 1936 l’aviació nazi va bombardejar Alacant per segona vegada durant la Guerra Civil

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 28 de novembre del 1936 es va produir el segon bombardeig d’Alacant durant la Guerra Civil, una altra vegada per part de les brigades nazis -les que un any després van arrasar Guernica-.

Feia huit dies de l'afusellament del fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera, tancat a la presó per propiciar el colp d'estat, i es va dir que s’havia fet «com a venjança» per la mort del polític i advocat.  Tanmateix, la dada segurament no és certa, perquè Franco va comunicar la mort del líder falangista el 16 de novembre del 1938, quasi dos anys després.

Aquest bombardeig ha passat a la història com el de «les huit hores» a causa de l’extensa duració. No va provocar morts, però sí la sensació que Alacant era a la diana, ja que no era una ciutat de rereguarda qualsevol durant el conflicte bèl·lic. 

La nit del 28 al 29 de novembre Alacant va tremolar sota el so aterridor de les bombes. Era el segon dels atacs a la ciutat, coordinat amb els alemanys des de la base aèria situada a Son Sant Joan, a Mallorca, que van ordenar els militars alçats contra la II República espanyola. Des d’aquest punt es va dur a terme un bombardeig sistemàtic de les poblacions litorals situades a la rereguarda. Entre aquestes, Alacant havia sigut marcada en el mapa de les brigades feixistes com a un objectiu prioritari. S’han trobat documents on diu que «Alacant ha de ser bombardejada sovint». 

El comunicat de guerra republicà del dia 30 de novembre del 1936 indicava que «l'enemic continua els bombardejos nocturns sobre algunes poblacions, i cal assenyalar, respecte al que últimament ha patit Alacant (dies 28 i 29), la circumstància que hores abans de l'atac aeri un vaixell de guerra alemany fondejat a prop dels dipòsits de Campsa va estar fent fotografies d'aquestes instal·lacions, que després van ser objectiu preferent dels avions atacants».

El «bombardeig de les huit hores» va ser dut a terme per sis aparells de la 2a esquadrilla al comandament del tinent Brasser, i deu de la 3a al comandament del capità Von Dellmensingen, del «Grup de bombardeig K-88». En total, 16 avions «Junker Ju-52/3M» amb tripulacions alemanyes que, partint de la base principal de Tablada a Sevilla, es van traslladar a la de Tauima a Melilla, on, després de proveir-se de bombes i carburant, van volar a 4.000 m d'altitud fins a Alacant, situada a 450 km (dues hores i mitja aproximadament), amb una seqüència aproximada d'un bombarder cada vint-i-cinc o trenta minuts. Per a aquest bombardeig, efectuat a 2.000 o 2.500 m d'altitud, principalment sobre les instal·lacions del camp d'aviació de Rabasa, zona portuària, dipòsits de Campsa i estacions de ferrocarril, l'objectiu dels quals era impedir l'arribada per mar de material soviètic i el trasllat a les destinacions, els avions alemanys, a fi de servir com a abalisament a la ruta des de Melilla fins a Alacant, van comptar amb la col·laboració d'un creuer i dos destructors alemanys que emetien senyals per orientar-los i prestar-los auxili a l'anada i la tornada de l'atac.

Capità Von Dellmensingen

D'altra banda, les forces feixistes italianes utilitzaven Mallorca com un «portaavions» amb l'objectiu de bombardejar les ciutats costaneres. No és casual que Alacant fora el municipi que més a prop està en línia recta. Això va suposar que el 1937 es registraren bombardejos sistemàtics. Bombardejos que torturaven la població a poc a poc i minaven la seua moral.

La massacre, amb més de 300 civils morts, arribaria un any i mig després, el 25 de maig del 1938 al Mercat Central. En només quinze minuts, fins a noranta bombes van ser llançades per nou avions Savoia S-79 i van detonar al centre neuràlgic d’una ciutat devastada per la fam. Va ser, sense dubte, un dels atacs més mortífers contra la població de tota la Guerra Civil, comés per la mateixa brigada que un any després va bombardejar Guernica. Després del so eixordador de les bombes va quedar, paradoxalment, el silenci, que va soterrar la memòria de les bombes contra la ciutat durant molts anys.

 

Fonts: Marta Pascual, «84 anys del bombardeig de les huit hores d’Alacant», À Punt Notícies, 2020 / Juan J. Amores, «El bombardeo que duró 8 largas horas…», A.C. Alicante Vivo, 2007