El judici del cas IVAM, vist per a sentència

Consuelo Ciscar i els altres dos acusats han mantingut la seua innocència mentre que les acusacions insisteixen en la culpabilitat

per NLV

Societat

Acusats i advocats durant el judici pel cas IVAM | Rober Solsona | EP
Acusats i advocats durant el judici pel cas IVAM | Rober Solsona | EP

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El judici per la peça 2 del cas IVAM, relativa a un presumpte frau milionari en l'adquisició d'obres de l'artista Gerardo Rueda per part del museu quan estava dirigit per Consuelo Ciscar, ha quedat vist per a sentència aquesta setmana passada després de 14 sessions, un esglai, anotacions i molta eufòria i indignació.

La vista per aquesta peça va arrancar el passat 2 de novembre en la secció cinquena de l'Audiència de València i durant 14 sessions han compartit banqueta Ciscar, l'exdirector econòmic administratiu del museu, Juan Carlos Lledó i el fill i hereu de l'artista, José Luis Rueda.

Els tres acusats han mantingut la seua innocència durant el judici mentre que les acusacions insisteixen en la seua culpabilitat. Per aquest motiu, la Fiscalia demana per a Ciscar la pena de sis anys de presó i multa de 144.000 euros per un delicte continuat de prevaricació administrativa, de falsedat en document oficial comesa per funcionari públic i malversació de cabals públics en la seua modalitat agreujada. Per a Lledó sol·licita cinc anys i sis mesos de presó i multa de 63.000 euros, i per a Rueda, cinc anys per un delicte continuat de malversació.

Ciscar, de 76 anys i ja condemnada a un any i mig de presó per la peça 1 del cas IVAM -va reconéixer haver comés irregularitats per a promocionar la carrera artística del seu fill, Rafael Blasco, conegut com Rablaci-, s'ha passat la majoria de les sessions del judici prenent anotacions en una llibreta i consultant alguns documents.

Des de l'inici del procediment fins al final ha mantingut que és innocent i ha reiterat una mateixa frase: «Les obres adquirides de Gerardo Rueda per l'IVAM són autèntiques, legals i vàlides».

En el torn de l'última paraula, va aprofitar per a posar de manifest, visiblement emocionada, que se sentia «molt orgullosa» d'haver contribuït a un dels períodes «més brillants» de l'IVAM en els seus 10 anys de direcció. I, entre llàgrimes, va dir confiar en la justícia i que el veredicte servirà per a restituir la memòria i el crèdit artístic de l'artista i del museu.

A més, no va deixar passar l'oportunitat d'al·ludir a un «linxament mediàtic»: «He romàs estoicament davant un linxament mediàtic per una polèmica creada artificialment i, el que és pitjor, incomprensible i superada en el món de l'art».

Però sens dubte ha sigut José Luis Rueda qui més temps ha romàs declarant davant el tribunal, acompanyat en tot moment de les obres del seu pare, esbossos i catàlegs. La seua «efusivitat», tal com va descriure, l'ha obligat a demanar disculpes en alguna ocasió.

L'acusat va començar la seua intervenció, que va haver de ser interrompuda davant una indisposició de l'advocat de Consuelo Ciscar, Juan Molpeceres. El lletrat va alertar el tribunal que no es trobava bé i va haver de ser guiat fins als forenses de la Ciutat de la Justícia, que el van derivar en ambulància a l'hospital. Finalment tot es va quedar en un xicotet esglai i el judici es va reprendre als tres dies. Uns mesos abans, en el judici del cas Cooperació, un dels acusats va patir un infart en aquella mateixa sala i també es va haver de suspendre el procediment durant diverses sessions.

L'expert que s'avorria

Rueda va asseverar davant el tribunal que es considerava un «expert» en art, encara que que no havia acabat la carrera d'història de l'art que cursava perquè «s'avorria». «Tinc una col·lecció de 3.000 obres, què m'havia d'ensenyar un professor d'universitat?», va preguntar.

Va subratllar en diverses ocasions que havia sigut «extremadament generós» amb l'IVAM i va assegurar que no necessitava el museu en la seua vida perquè el seu pare havia fet 600 exposicions arreu del món. També es va mostrar «indignat» per haver-se qüestionat l'autorització del seu pare per reproduir obra. «Han destrossat el meu pare, la seua obra i la memòria d'un geni, i a això no hi ha dret», va arribar a dir durant la vista.