«Encara hi ha escriptores valencianes per descobrir entre els segles XVI i XVIII», afirma una professora de la UA

M. Ángeles Herrero ha participat en les jornades «Devoció, paraula i imatge en textos literaris i tardomedievals europeus»

per NLV

Cultura, InfoLlibres

«Encara hi ha escriptores valencianes per descobrir entre els segles XVI i XVIII», afirma una professora de la UA
«Encara hi ha escriptores valencianes per descobrir entre els segles XVI i XVIII», afirma una professora de la UA

La professora de la Universitat d'Alacant (UA) Maria Ángeles Herrero ha destacat que «encara hi ha escriptores valencianes per descobrir entre els segles XVI i XVIII» en valencià i en castellà. També ha apuntat que «falta no només editar molts textos d'aquestes escriptores, sinó també trobar-los».

Herrero, que s'està dedicant a aquesta tasca com a part de la seua línia d'investigació, s'ha pronunciat d'aquesta manera durant la segona de les jornades «Devoció, paraula i imatge en textos literaris i tardomedievals europeus», organitzada per l'Institut Isabel de Villena d'Estudis Medievals i Renaixentistes (IVEMIR-UCV) de la Universitat Catòlica de València (UCV) i  la Facultat de Filosofia, Lletres i Humanitats i l'Oficina de Transferència d'Investigació (OTRI).

Herrero ha explicat el portal digital que ha creat a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes sobre escriptores valencianes de l'Edat Moderna, des del segle XVI fins al XVIII. «Un dels nostres reptes amb l'elaboració del portal digital és oferir textos que hagen escrit autores valencianes d'aquesta època, així com estudis sobre elles. En tota l'Educació Obligatòria i en l'ensenyament superior no hi ha suficients noms femenins en els manuals de text, tant de literatura com d'història», ha indicat la professora, que ha lamentat que estiguen «obviats i oblidats».

Herrero ha considerat «necessari adonar-se que sí que hi ha autores que van tindre un paper important» i ha subratllat que «cal valorar-les». El projecte d'aquesta investigadora va nàixer durant la realització de la seua tesi doctoral.

«En aquell moment van començar a digitalitzar-se els fons bibliogràfics i vaig descobrir que començaven a aparéixer obres de les escriptores que m'interessaven. No obstant això, fent una anàlisi de totes aquestes aparicions ens vam adonar que no eren rigoroses en molts casos, no citaven les fonts, es mostraven de manera molt heterogènia», ha comentat.

En aquest sentit, va concloure que «calia visibilitzar-les» i ha ressaltat que després es va adonar que «crear un portal temàtic, utilitzant com a recurs les humanitats digitals, era una manera de fomentar més fàcilment el coneixement sobre aquestes autores».

En aquesta web impulsada per Herrero, s'hi han inclòs tant escriptores valencianes d'«origen» com d'«adopció», és a dir, aquelles que sense haver nascut a Regne de València hi van acabar vivint i la seua producció escrita va tindre lloc en el context valencià.

Hipòlita Roís de Liori

D'entre el centenar d'autores que ja apareixen en aquest repositori digital, ha destacat principalment a la coneguda com la trista comtessa de Palamós, Hipólita Roís de Liori.

«Hipólita era una noble valenciana, filla dels barons de Riba-roja de Túria, que es va casar el 1501 amb Lluís Requesens, governador general de Catalunya, i va morir a Madrid el 1546. És molt recomanable llegir les seues cartes», ha explicat la professora.

Així mateix, ha al·ludit a altres autores com Rosa Trincares o Àngela Almenar, a «una antologia d'escriptores clarisses de textos espirituals molt interessants» i a «textos escrits pel col·lectiu de la família Borja». En llengua castellana, la professora de la UA ha destacat la importància de María Igual, escriptora prolífica de Castelló de la Plana, que va cultivar diversos gèneres literaris.