«Ningú és més valencià que ningú, però tampoc menys», afirma Escribano, president d'El Tempir
La iniciativa «Teixim llaços des del sud» s'ha presentat aquest dilluns a Oriola
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací
El president d'El Tempir, Josep Escribano, ha afirmat aquest dilluns que «ningú és més valencià que ningú, però tampoc menys» en la presentació a Oriola de «Teixim llaços des del sud del sud», una iniciativa per valorar la història, les tradicions, els costums i la llengua de la comarca del Baix Segura a fi de vertebrar aquest territori amb la resta del País Valencià promoguda per l'entitat cívica il·licitana i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Els professors del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, Carles Segura i Vicent Beltran, són els curadors d'aquesta proposta que prova d’explorar i donar a conéixer què uneix aquest territori amb la resta del país.
Escribano ha assenyalat que el projecte «vol fer llum enmig de la boira identitària i lingüística sobre el Baix Segura» i «pretén el diàleg entre valencians». Cal, ha dit, «mirar i entendre la singularitat d’aquesta comarca, quin és el seu present i quin és el futur que podem construir conjuntament». «Volem que entenguen que són tan valencians com els nascuts a la resta del país, perquè ningú no pot donar carnets de valencianitat a ningú», ha reblat.
- ENTREVISTA | Josep escribano: «L'hora del sud ha arribat» | Per Gràcia Jiménez
L'acte, en què també han intervingut el president de l'AVL, Ramon Ferrer, i el regidor Víctor Valverde, ha omplit la Biblioteca Pública Fernando de Loazes de la capital del Baix Segura de públic que ha volgut conéixer els diferents elements que componen la iniciativa: un documental, realitzat per Infotv, una exposició, un còmic i material didàctic. Un conjunt d'eines perquè mestres i professors puguen transmetre a l'alumnat i les famílies que no és casual que en aquesta comarca hi haja topònims com ara Molins, el Raval Roig, Barbaroja i Guardamar, i cognoms com ara Amorós. Tampoc que les quatre barres siguen a l’escut d’Oriola i que la carta fundacional de la ciutat estiga redactada en català.