L’abraçada del Teatre

per Laia Fontana

Veus

L’abraçada del Teatre
L’abraçada del Teatre

Després de l’obra Historia de una maestra, Cactus Teatre acaba de regalar-nos el seu segon espectacle: L'abraçada dels cucs, amb el qual pretén donar-li visibilitat a un tema classificat com a «evitable»: el suïcidi. Amb aquesta paraula escrita s’assumeix per prejudici que, formar part del públic de la posada en escena d’aquesta dramatúrgia, és anar a patir i prou. Doncs res més allunyat de la realitat. I ho dic amb certesa perquè ho he pogut comprovar asseguda en la tercera fila del pati de butaques del Centre Cultural d’Almussafes. Des que t’asseus i observes l’habitació de teles blanques i dos llits que decora l’escenari, fins que arriba el moment dels aplaudiments, és un espectacle que t’atrapa. Contemples un parell de desconeguts, aliens a la teua vida, que en acabar l’obra sents que formen part de la teua existència. Perquè generen empatia, perquè ensenyen, perquè emocionen fins la medul·la. Perquè Paula Llorens i Sergio Caballero com a intèrprets broden magistralment els seus papers (com sempre han fet en les seues admirables trajectòries professionals). Clar que pateixes, però també rius i creixes. I ixes del teatre amb una dosi majúscula de ganes de viure i de ser la persona que realment vols ser sense complexos. Us recomane encaridament aquesta obra teatral que ara s’ha posat a recórrer pobles i ciutats d’arreu del territori valencià. Perquè és cítrica (a l’ànima li cou, però alhora la cura). Perquè és una metàfora preciosa del procés de metamorfosi, en la qual els personatges poden abraçar-se quan ja són papallones, amb la qual el Teatre t’abraça de ple.