Absolen els acusats del cas Castor del delicte contra el medi ambient

El tribunal fa seua la tesi d'Escal UGS assegurant que els terratrèmols no es podien preveure i minimitzant-ne l'abast

per NLV

Territori, Societat

Pla mitjà de l'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro i l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, a la porta de l'Audiència de Castelló de la Plana | Jordi Marsal | ACN
Pla mitjà de l'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro i l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, a la porta de l'Audiència de Castelló de la Plana | Jordi Marsal | ACN

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Només quinze dies després de deixar vist per a sentència el judici contra els dos exdirectius del projecte Castor i l'empresa exconcessionària Escal UGS per suposat delicte ambiental, l'Audiència de Castelló de la Plana ha dictat ja sentència absolutòria. El tribunal fa seues, de forma pràcticament total, les tesis presentades per la defensa al llarg de la visita oral: assegura que els terratrèmols difícilment es podien preveure, que no existeix consens científic sobre la causa i, fins i tot, minimitza l'abast dels sismes, tot descartant que arribaren a produir danys personals ni materials a la població de les poblacions properes. La sentència rebutja també els danys morals que reclamava l'acusació particular de la plataforma d'afectats Aplaca. 

Malgrat la reconeguda altíssima complexitat tècnica i científica que envoltava el cas, amb una vista oral que es va allargar durant gairebé un mes i que inicialment preveia prop de 190 testimonis i 35 perits, la secció primera de l'Audiència, presidida pel magistrat Esteban Solaz, ha sentenciat el cas en només dues setmanes. 

L'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, i la mateixa mercantil han estat absolts dels càrrecs pels quals Fiscalia sol·licitava sis anys de presó: delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, amb risc per a la vida i la integritat física de les persones, amb ocultació d'informació a l'administració i un greu risc de deteriorament irreversible o catastròfic.

Res de tot això, segons la sentència, ha quedat provat, malgrat l'onada de més d'un miler de terratrèmols que van desencadenar les injeccions de gas i la inviabilitat declarada d'un projecte, impulsat pel grup ACS de Florentino Pérez, que podria suposar un cost per a les arques públiques superiors als 2.000 milions d'euros. De fet, els magistrats de l'Audiència de Castelló de la Plana posen en dubte que els sismes foren causats per les activitats d'injecció de gas al magatzem de gas submarí. Fins i tot rebutgen que els terratrèmols causaren danys o posaren en risc la població de la costa de l'Ebre i el Maestrat.

«No existeix constància probatòria del risc de perill causat al medi ambient per no aparéixer degudament demostrat en quina mesura les injeccions de gas al magatzem Castor van afectar el medi produint els sismes de major magnitud entre el 17 de setembre i el 4 d'octubre –una quinzena, arribant a un màxim de 4,3 graus a l'escala de Richter- perquè no hi ha constància de que causaren danys personals ni materials als ciutadans de les poblacions properes al magatzem de gas Castor, es desconeix com es va produir la sismicitat observada i, per tant, com va poder influir la injecció de gas en aquesta sismicitat», asseguren els magistrats al text, assumint fil per randa les conclusions de les defenses i el contingut de la «pràctica totalitat» dels nombrosos informes pericials de part, la major part dels quals elaborats el passat mes de setembre a partir de dades aportades per la pròpia companyia.

De res ha servit les declaracions dels autors de l'anomenat informe del MIT, el que va utilitzar el govern espanyol per clausurar definitivament les instal·lacions, que no van poder establir cap protocol d'injecció sense que es generaren terratrèmols al magatzem de gas submarí. Tampoc l'informe de l'IGME, que va apuntar que a dures penes existia un marge de seguretat de pressió per injectar a l'estructura.