Els drets lingüístics en perill

per Marisa Saavedra

Tribuna

Els drets lingüístics en perill
Els drets lingüístics en perill

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Recentment, el Tribunal Suprem ha dictat una sentència que acaba pràcticament amb l'operativitat de l'Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià, almenys pel que fa a les reclamacions sobre vulneració de drets lingüístics que puga fer la ciutadania.

I això respecte a un òrgan que no té caràcter sancionador ni cap facultat per engegar canvis en organismes o persones físiques o jurídiques que hagueren pogut vulnerar algun d’aquests drets.

És una més en una llarga llista de sentències que, en conjunt, suposen un vertader atac al redreçament del valencià, el tractament jurídic com a llengua subalterna i el menyspreu a les persones que l’empren i que volen viure normalment en la llengua pròpia.

Són vergonyoses les repetides sentències contra l’ensenyament prioritari en valencià o la recent contra la immersió lingüística en Catalunya, la prohibició de comunicació administrativa oficial en la llengua pròpia entre els territoris de llengua catalana, o la que anul·lava l’ús preferent del valencià a l’administració perquè no tractava amb igualtat el castellà.

I així ens trobem amb un discurs que parla del castellà com a llengua discriminada, on qualsevol activitat de potenciació del valencià pot acabar qualificada d’intent d’imposar-lo i qualsevol intent d’ús normalitzat a l’àmbit públic i oficial pot considerar-se un menysteniment dels drets dels monolingües parlants en la llengua de l’imperi.

La realitat és molt diferent. L’àmbit públic es veu aclaparadorament dominat pel castellà.

Els mitjans de comunicació privats, la comunicació escrita pública en entorns i esdeveniments privats —centres comercials, espectacles, publicitat…— o els mitjans de comunicació públics estatals, són aclaparadorament en castellà.

Als edificis i espais públics que solen inaugurar-se amb una retolació bilingüe (a voltes rigorosa, no fos que algú no entenguera «sala d’espera» o «plaça»), sovint es fa evident l’abandonament del valencià al llarg del temps: les indicacions provisionals, les notícies, la producció científica passen a ser només en castellà.

La mateixa administració demostra molt poca cura quan no es troben els impresos en valencià, les plantilles de comunicació on line estan en castellà, quan fer un tràmit s’allarga si l'usuari l’enceta en la nostra llengua, quan l’expedient es tramita internament en castellà i quan les comunicacions amb l’administrat obliden una vegada i una altra que les vol en valencià.

A l’espai privat d’atenció al públic sovintegen els casos de manca de comprensió —real o fingida— quan algú vol ser atès en valencià.

El sistema de justícia obvia el valencià. Segons l’InformeCAT 2021 publicat fa uns dies, només hi ha un jutjat dels 214 del País Valencià que usa amb normalitat la llengua pròpia, la Conselleria no ofereix dades de les sentències o procediments en valencià. Podem preveure que la xifra seria ridícula.

La conclusió és ben clara: no es respecten els drets lingüístics de les persones que volen viure normalment en valencià. No totes poden tindre una actitud militant i de denúncia davant les agressions.

Les instàncies que tenen l’obligació de reaccionar i treballar per un entorn comunicatiu i social en valencià són les forces polítiques i l’administració que hauria d’atendre, com a mínim, el que diu l’Estatut respecte a la nostra llengua.

Caldrà actuar amb serenitat, però amb fermesa per afrontar els atacs contra el valencià que és el màxim exponent, portador i generador alhora, de la nostra identitat i cultura.