Entitats en defensa de les llengües de tot l'Estat rebutgen la Llei de l'audiovisual

Consideren «clarament insuficients» els avanços per a la igualtat del català, l’euskera, el gallec, l’aragonés i l’asturià

per NLV

Llengua, Política

Representants de diverses entitats en defensa de les llengües cooficials a l’exterior del Congrés dels Diputats el passat 9 de març
Representants de diverses entitats en defensa de les llengües cooficials a l’exterior del Congrés dels Diputats el passat 9 de març

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Entitats que cíviques i culturals que treballen per la igualtat del català, l’euskera, el gallec, l’aragonés i l’asturià, davant l'aprovació del projecte de Llei general de l'audiovisual per part del consell de ministres celebrat aquest dimarts, han fet públic una declaració en què consideren «clarament insuficients els avanços per a les nostres llengües que s'inclouen en aquest text en relació amb els avantprojectes fets públics anteriorment». Per tant, assenyalen que «caldrà millorar a fons i molt significativament el redactat de la llei durant el seu tràmit parlamentari».

Aquestes organitzacions entenem que «una legislació justa i democràtica ha de reconéixer, defensar i promoure la pluralitat lingüística i cultural de l'estat espanyol» i «ha de contribuir a la rehabilitació i recuperació dels espais fins hui negats a les nostres llengües».

Per això, insten totes les forces polítiques i el govern espanyol «a fer que, durant el tràmit a les Corts Generals, el text de la futura Llei General de Comunicació Audiovisual, incloga com a principi bàsic, el reconeixement, defensa, garantia i promoció de la pluralitat lingüística».

En aquest sentit, indiquen que la pluralitat s'hauria de concretar, si més no, en dos àmbits: «Primer, igualant continguts i percentatges mínims en totes les llengües de l'Estat en doblatge, subtitulacions i audiodescripcions», i segon, «igualant les obligacions de finançament de produccions audiovisuals en les diverses llengües de l'Estat, siguen per a plataformes digitals o per canals televisius».

Així, per poder aconseguir aquests objectius, es comprometen a dur a terme «totes les gestions i actuacions necessàries davant dels diputats i senadors, i també davant del govern espanyol, durant tot el període del seu tràmit parlamentari, tant des dels nostres respectius territoris com també a Madrid, de forma conjunta».

També recorden que l'audiovisual «és un dels sectors on l'exclusió de llengües diferents del castellà és més evident», ja que «dels milers de títols dels catàlegs de plataformes audiovisuals com Netflix, HBO Max, Prime Video, Rakuten TV, Apple TV+, Movistar+  o Disney +, entre altres, només un percentatge anecdòtic, en el millor dels casos, i majoritàriament només en produccions pròpies, és disponible en els nostres idiomes». Tanmateix, «l'oferta doblada o subtitulada en castellà és completa, fins i tot en diferents varietats» i hi ha «desenes altres idiomes en tota l'oferta sense que això supose cap problema».

Fins ara, continuen, «la legislació general de l'audiovisual només ha establit percentatges obligatoris de continguts i finançament mínims per al castellà, sense indicació ni reconeixement d'altres llengües existents a l'estat espanyol, més enllà de la retòrica buida de contingut que existeix en altres textos legals». Això, afegeixen, «impedeix que els nens, els joves i el públic en general gaudisquen de l'ampli ventall disponible de programes, sèries i pel·lícules en la seua llengua».

Finalment, exigeixen que s'actue «decididament en el sector audiovisual, un dels àmbits on la situació d'exclusió de les nostres llengües és més evident i que, al mateix temps, és una de les ofertes d'oci més utilitzades per la ciutadania en general, i els joves i els infants en particular». «Aquests dos elements conflueixen en un sector estratègic amb una gran capacitat per contribuir al desenvolupament lingüístic, cultural i econòmic dels nostres respectius països», conclouen.

Signen aquesta declaració Mesa pola Normalización Lingüística (Galícia), Euskalgintzaren Kontseilua (Euskal Herria), Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Ciemen, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Escola Valenciana, Associació Cultural Valenciana Tirant lo Blanc, Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana, Iniciativa pol Asturianu (Astúries) i  Nogará religada (Aragó).