El valencianisme republicà (1837-1977) | 9/14 - La primavera cultural (1931-1936)

per Fundació Josep Irla

Valencianisme republicà

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El valencianisme republicà és producte del conjunt d'idees, llibres, publicacions, entitats, iniciatives, fets i personatges que des de mitjans del segle XIX reivindiquen els trets nacionals del poble valencià i la seua vinculació amb la resta de terres de llengua catalana, i van lligant progressivament el seu futur en llibertat a un projecte democràtic de renovació cultural, cívica i política d'arrels republicanes.

La història del valencianisme republicà és la crònica del lent despertar d'un poble silenciat, de la lluita per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià. D'una lluita conduïda a través de l'acció cultural, cívica i política.

L'exposició itinerant «El valencianisme republicà (1837-1977)» —dirigida per Josep Vall i amb l’assessorament històric d'Antoni Furió i Pau Viciano— ret homenatge a totes les generacions de valencianistes que han protagonitzat aquesta lluita.

València, juliol de 1934
Cartell de la Tercera Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista, que va celebrar la seua obertura a Castelló i la cloenda a Alacant.

1931-1936 La primavera cultural

Paral·lelament a l’eclosió del valencianisme polític, l’arribada de la República significa l’explosió definitiva de les forces cíviques valencianistes amb l’ampli programa de recuperació lingüística i cultural del poble valencià.

La generació valencianista republicana és especialment activa en el camp de l’educació creant noves entitats i iniciatives. Els estudiants universitaris funden l’Agrupació Valencianista Escolar que treballa per valencianitzar la Universitat i organitza la Universitat Popular Valencianista. I els docents s’agrupen en l’Associació de Mestres Valencians —presidida per Empar Navarro—, organitzen la Colònia Escolar Valencianista de Sant Pau d’Albocàsser i impulsen l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana i el seu Butlletí.

Des del 1934, en el camp editorial, brilla amb llum pròpia una nova i influent revista trimestral, La República de les Lletres, animada per Miquel Duran i Tortajada i Enric Navarro i Borràs, que ja en el primer text editorial advoca per la unió d’una «República Literària Federativa de la Llengua Catalana».

És destacable també la longevitat que, des d’Alacant, assoleix el setmanari satíric El Tio Cuc, editat per Josep Coloma des del 1914, i ara amb la col·laboració inestimable d’Enric Valor, que en normativitza la llengua.

La principal entitat cívica del periode és el Centre d’Actuació Valencianista, de caràcter transversal, organitzador anualment de la Setmana Cultural Valenciana. Amb la seua disolució, el 1935, pren el relleu Proa - Consell de Cultura i Relacions Valencianes —creada a iniciativa de Gaetà Huguet i Segarra— i la seua publicació, Timó.

Finalment, a partir també de 1935, l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura, sota la influència de Josep Renau i Emili Gómez Nadal, esdevé un punt de trobada de marxistes i valencianistes.