Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Entitats cíviques i sindicats en defensa del valencià han presentat aquest divendres, Dia dels Drets Lingüístics, un informe anual que recull més de cent denúncies de vulneracions en aquest àmbit registrades enguany, enfront de les 14 que es van notificar el 2020 -marcat per la pandèmia-, un augment del 629%.

Les organitzacions, amb motiu d'aquesta data, s'han concentrat a les portes de les Corts per reclamar al Consell una Llei d'Igualtat Lingüística que «empare el dret dels valencianoparlants a expressar-se en valencià» i han lliurat l'informe al president del parlament, Enric Morera, perquè ho trasllade a tots els grups polítics.

L'«Informe de Denúncies dels drets lingüístics al País Valencià 2021» recull les denúncies de la ciutadania i diferents associacions i és fruit de la col·laboració d'Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, Intersindical Valenciana, FE CCOO PV, SEPCV, STEPV, Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), FAMPA-València, Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet i la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV).

• Subscriu-te gratuïtament al nostre butlletí de notícies destacades

El president d'Escola Valenciana, Natxo Badenes, ha explicat que s'ha «constatat un augment de reclamacions i denúncies per vulneracions de drets lingüístics». En aquest sentit, ha valorat, d'una banda, el vessant «roín» d'aquestes xifres que és l'augment de queixes i, d'altra banda, la «positiva», que és «que els valencians han perdut la por i cada vegada estan més decidits a denunciar les vulneracions».

Cossos de seguretat i administracions

La majoria de les denúncies, ha detallat, es produeixen en l'àmbit de l'administració pública, on destaquen les reclamacions als cossos de seguretat «que no volen atendre en valencià».

L'informe recull, en concret, casos com el d'un guàrdia civil que «va impedir una veïna de Vinaròs comunicar-se en valencià» i agents de la Policia Nacional del districte de València centre que «no van voler tramitar una denúncia d'un ciutadà valencianoparlant i el van obligar a expressar-se en castellà per realitzar-la» o «no renovar el DNI si la persona que ho sol·licita s'expressa en castellà».

Badenes ha precisat que «una altra part important» és la relativa a la toponímia dels municipis valencians. Per exemple, l'informe inclou denúncies de retolacions de cartells només en castellà en platges d'Alcalà de Xivert, Santa Pola, Benicàssim, Benicarló i el Campello.

Ha lamentat, en tercer lloc, la part «més dolorosa i sagnant» de les denúncies, que són les que es refereixen a la Generalitat, els ajuntaments, les diputacions i les mancomunitats, «que són la gent que hauria de vetlar perquè els drets dels valencianoparlants no es vulneraren». Sobre aquest punt, ha destacat les denúncies de persones que demanen ser ateses en valencià i a les quals el personal funcionari «contesta que li parlen en castellà».

A més, ha posat l'accent que «moltes conselleries es dirigeixen únicament en castellà als usuaris» i ha posat com a exemple que «per a traure un certificat COVID no tens l'opció de fer-ho en valencià».

El document recull també la queixa relativa al fet que els fulls informatius de la vacunació de COVID-19 només s'oferien en castellà als punts de vacunació de la nova Fe de València, la Ciutat de les Arts i les Ciències i el centre de Benicalap.

Així mateix, es critica que «les proves d'accés per al professorat opositor d'Educació Física només estaven disponibles en castellà». També consten denúncies de comunicacions de regidories d'Alacant que només es fan en castellà.

Llei d'Igualtat Lingüística i Oficina

En aquest context, el president d'Escola Valenciana ha llegit davant les portes de les Corts un manifest conjunt en el qual les entitats han reclamat que es «continue avançant cap a la igualtat lingüística i el treball conjunt amb els governs de Catalunya i les Illes Balears desenvolupant un pla de cooperació efectiva en els àmbits de la llengua i la cultura».

En aquest sentit, ha criticat que el Tribunal Suprem «ha avalat la retallada a l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat que va fer el Tribunal Superior de Justícia», un fet que les entitats consideren un «greu atac contra l'autogovern del poble valencià» i un «intent d'impedir que el valencià supere la seua condició històrica de llengua discriminada i minoritzada».

«És necessària, hui més que mai i de manera urgent, una Llei d'Igualtat Lingüística que empare els drets dels i les valencianoparlants, per això demanem a les Corts que emprenguen aquest repte de manera immediata», ha sostingut, alhora que ha apel·lat a la «defensa de la democràcia, l'autogovern, els drets civils, i la dignificació de la llengua i cultura pròpies».

Llei de l'audiovisual

En la mateixa línia, Badenes s'ha referit davant els mitjans de comunicació a la nova Llei General de Comunicació Audiovisual i a la polèmica entorn de la quota de contingut en llengües oficials. Per al president d'Escola Valenciana, es tracta d'un dret no sols dels valencians, sinó de tots els habitants d'autonomies en les quals hi ha dues llengües oficials, per la qual cosa estan treballant al costat dels grups parlamentaris a Madrid perquè s'avance en el percentatge obligatori de continguts.

Badenes ha criticat les declaracions de «presidents autonòmics de l'Espanya buidada que es burlaven» de la reclamació que es produïsquen continguts en valencià en les plataformes digitals perquè «hi ha gent que no té fibra òptica».

«Una cosa no lleva l'altra, tenim tot el dret a reivindicar una millor digitalització de les seues comunicacions», i que «no es vulneren els drets de les persones que tenim dues llengües oficials», ha subratllat.