Hisenda presenta la proposta de reforma del model de finançament sobre la base de la població ajustada

Envia a les comunitats autònomes un document amb el qual negociar sobre el criteri que reclama el País Valencià

per NLV

Societat, Política

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero  | A. pérez Meca | EP
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero | A. pérez Meca | EP

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha remés aquest divendres a totes les comunitats autònomes de règim comú, Ceuta i Melilla, la proposta del govern espanyol per reformar el model de finançament autonòmic sobre la base del criteri de població ajustada, amb l'objectiu d'iniciar el debat entre totes les autonomies sobre el nou sistema de finançament.

En aquest text, Hisenda proposa un càlcul de població ajustada, una de les variables del model de finançament que determina el repartiment dels recursos en funció de circumstàncies demogràfiques, socials o territorials, tal com estaven demanant les autonomies conegudes comunament com «infrafinançades»: el País Valencià, Andalusia i Múrcia. Aquest document rebrà ara les aportacions i les observacions de cadascuna durant desembre i gener.

L'informe parteix dels treballs previs realitzats per la Comissió d'Experts i el Comité Tècnic Permanent d'Avaluació, per la qual cosa Hisenda defensa que s'han tingut en compte l'opinió de les comunitats autònomes que han participat en aquestes trobades.

La població ajustada, «la variable més representativa»

En aquest context, el govern espanyol considera que la població ajustada és la variable més representativa de les necessitats de despesa, un aspecte sobre el qual, segons assenyala, «existeix un notable consens». No obstant això, sostenen que és necessari millorar la fórmula de càlcul i repartiment per tipologia de despesa.

En qualsevol cas, el govern espanyol també ha analitzat «empíricament» la distribució de la despesa autonòmica per establir nous percentatges de repartiment per funcions. En concret, s'han analitzat indicadors bàsics de necessitats de despesa de les comunitats en sanitat, educació i servicis socials, així com la despesa en altres serveis autonòmics.

A més, reivindica que s'han tingut en compte variables correctives de caràcter geogràfic i demogràfic com la superfície, la dispersió o la insularitat, i que s'han inclòs elements correctors per despoblació, tenint en compte els costos fixos vinculats a la despesa.

Sanitat i educació

En el cas de la despesa sanitària, l'indicador actual en la població ajustada és la variable població protegida equivalent, que es divideix en set trams d'edat. En la proposta, els grups es divideixen en trams d'edat quinquennals, de manera que, segons Hisenda, es pot precisar molt més el cost real sanitari existent per franges d'edat.

Així mateix, la proposta també contempla una actualització dels coeficients aplicables millorant les dades i les fonts d'informació. Per exemple, es té en compte la distribució de la despesa assistencial relativa als servicis hospitalaris i especialitzats, servicis primaris de salut, farmàcia, consum en pròtesi, trasllats i aparells terapèutics.

Amb tots aquests elements, la despesa sanitària passaria de tindre una ponderació del 38% a una entre el 40 i el 45%.

Hisenda també defèn que s'incorporen les necessitats en matèria d'educació per a etapes universitàries o de la Formació Professional. La ponderació d'aquesta variable de depesa en educació també s'incrementaria fins a una forqueta que varia entre el 25-30%, sent l'educació no universitària un 75-80% de la mateixa i la universitària la resta.

Serveis socials

La proposta remesa a les autonomies inclou un nou grup en matèria de serveis socials, que serien els majors de 80 anys. Així mateix, s'inclou una variable que serien els aturats sense prestació per atur.

La ponderació de la despesa en serveis socials en el model actual és d'un 8,5% i passaria a ser entre un 6 o un 10%. Dins d'aquesta variable, el padró de les persones majors de 60 anys pesaria entre un 80 o 90% i el dels aturats entre un 10 o 20%.

Quant a la despesa en la resta de serveis, Hisenda planteja mantindre l'estructura actual respecte a aquesta variable, de manera que es mesurarà tenint en compte la població total empadronada, la qual cosa reduiria la seua ponderació a un barem entre el 18 i el 22%.