Titulars en mode paròdia involuntària

per Joan Canela

Columnistes

Titulars en mode paròdia involuntària
Titulars en mode paròdia involuntària

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Aquesta setmana, Marta Ortega ha anunciat que assumirà la presidència d’Inditex. Una notícia més aviat normal, tenint en compte que és la filla del propietari i, per tant, l’hereva natural de l’imperi econòmic del seu pare. Fins ací, doncs, tot bé.

El problema arriba quan els mitjans intenten presentar-nos el que és una simple i pura herència com una història de superació i meritocràcia d’algú que hauria començat «des de baix del tot». «Marta Ortega, la heredera de Inditex que empezó como dependienta», explica Telecinco; «así es la heredera de Zara que empezó doblando camisetas en una tienda», titula El Mundo; «Marta Ortega: de doblar ropa en Zara a ser una jefaza milennial en el Ibex», afegeix el Huffington Post en un triple salt mortal que provoca que el seu titular siga copiat d'El Mundo Today. Perquè si el lector no està atent a qui és Marta Ortega (i el nom és prou comú perquè et passe per alt en una primera lectura), el que està dient el diari és que una antiga dependenta d’una tenda de roba, avui en dia dirigeix la principal empresa espanyola. I això és, directament, una mentida.

Perquè qualsevol persona que sàpiga mínimament el que és treballar, sap que fer un stage en un negoci per saber com funciona no té res a veure «en començar de dependenta». De fet, per les notícies publicades podem saber que Marta Ortega va estudiar en un internat suís i després a la European Business School de Londres. Va ser allí quan va entrar a treballar «d’incògnit» en una tenda del seu pare, però es veu que el secret no li va durar gaire. Les seues «companyes» van veure que lluïa un Ròlex d’or al canell. Amb aquest detall n’hi haurà prou per sospitar que tampoc havia de sobreviure amb el sou que pagava Zara, un tret d’allò més significant quan el que està fent és treballar i no, simplement, tenir una beca de formació. Altres coses es poden pressuposar, però l’única font de l’anècdota –perquè això és una anècdota i no cap inici- és la mateixa Ortega, així que tampoc sabem que pensaven d’ella la resta de treballadores.

Tampoc caldria estendre’s gaire més en el ridícul obvi que han fet la (gran majoria) de mitjans, però potser si ens podríem preguntar per què ho fan. Raspallar les sabates a Inditex i Amancio Ortega –i a partir d’ara imaginem que també a Marta- és un dels esports preferits de la premsa espanyola, a més de bona part dels activistes digitals «políticament incorrectes». 

Tampoc no descobrirem el Mediterrani si en aquestes altures expliquem com funciona el negoci de la premsa i la publicitat i totes aquelles històries d'El Corte Inglés i la mosca a l’ampolla de Coca-cola. Però llavors caus que Inditex no s’anuncia en mitjans i, a més, és una empresa orgullosament no-anunciadora. Llavors, si aquesta empresa els humilia públicament dient que no valen ni per anunciar-hi la seua roba, per què tots aquests mitjans corren, no ja a tapar les misèries d’Inditex, sinó a fer-li la gara-gara fins a aconseguir fer vergonya aliena o blanquejant les seues pràctiques esclavistes? Doncs resulta que el valor dels mitjans està tan devaluat que es poden comprar sense ni tan sols haver de posar publicitat, tal com ho fa Mercadona al nostre país

A hores d’ara, jo humilment, ja només demane que, si els mitjans han de morir, almenys que ho facen amb un mínim de dignitat, perquè realment, aquesta pornografia resulta molt incòmoda. O sempre podem prendre'ns-ho amb humor i llegir qualsevol diari com si fora El Mundo Today.