La cua dels egoistes

per Jesús Peris

Columnistes

La cua dels egoistes
La cua dels egoistes

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Les cues de gent per vacunar-se en l'últim moment i poder aconseguir el seu certificat Covid m'han semblat un espectacle lamentable de difícil qualificació. Sembla que tractar de fer la societat més resistent al virus mitjançant la vacunació massiva no va ser un motiu suficient per vacunar-se, però la possibilitat de no poder anar al bar o perdre's el sopar d'empresa ha fet que totes les seues teories conspiranoiques i altres raonaments alambinats i retorçuts per no vacunar-se han caigut d'un sol colp. O els microxips eixos que diuen que ens han injectat amb les vacunes no eren per a tant, o en realitat la seua convicció en els seus propis deliris eren tan fràgil com el seu trellat.

En general l'existència mateixa dels antivacunes és un fet que em resulta difícil d'entendre i més encara de prendre amb paciència. I que persistisquen en els seus mantres tronats quan ara ja qualsevol persona pot veure amb claredat que és més que evident que són les vacunes el que ens separen de tornar al desastre, que la quantitat i la gravetat dels malalts disminuïren notablement al mateix ritme que augmentava el percentatge de població vacunada, i que els països amb major percentatge de població vacunada estan resistint molt millor les noves embranzides del virus.

I és que l'actitud dels antivacunes em sembla frívola, egoista, narcisista i gairebé criminal. Frívola perquè sembla oblidar que sense les vacunes malalties que a casa nostra són inexistents o anecdòtiques continuarien sent mortals. Si l'actitud dels antivacunes es generalitzara, podríem assistir a insospitats revivals de velles malalties, que per cert es traduirien en esgarrifants augments de la mortalitat infantil.

És egoista perquè han posat per davant un mínim risc (gairebé menyspreable en termes estadístics) i evitar la possibilitat de vint-i-quatre hores de malestar a la solidaritat comunitària. I si ara es vacunen, és per poder continuar anant al bar, no perquè haja entrat en els seus caps hiperindividualistes el més mínim sentit de solidaritat i de responsabilitat envers els altres.

És narcisista perquè funciona com una mena de caricatura perversa de la distinció. Paradoxalment, se senten superiors perquè no fan com la resta, perquè ignoren els criteris científics, perquè tenen un saber privilegiat tret de qualsevol lloc que els atorga una lucidesa especial. És al·lucinant, però aquesta penya se sent per damunt de la gent que es vacuna pel fet de no vacunar-se.

I és que al cap i a la fi, els antivacunes, els magufos diversos, siguen d'ultradreta o flipats i flipades paraesquerrans, són els fills perfectes del neoliberalisme. Basteixen una individualitat irreductible, construeixen superioritat amb posats esteticistes o tronats, desconeixen qualsevol compromís amb la comunitat i entenen que la llibertat consisteix a fer cadascú el que li done la gana caiga qui caiga. I això al remat és el que és neoliberalisme. Pur i dur neoliberalisme. Per això em repugna especialment que alguna d'aquesta gent utilitze arguments de presumpta esquerra, o fins i tot haja eixit de partits d'esquerres. No pot haver-hi alliberament ni justícia social que no partisca d'un concepte de col·lectivitat, d'un sentiment comunitari. L'individualisme embogit que aquesta penya exerceix és el dret del fort a sotmetre el feble, el dret de passar per damunt de tot i de tots per satisfer el més banal dels desitjos.

En fi, al remat l'exigència del passaport Covid ha resultat ser una mesura molt encertada, perquè ha fet que siga precisament aquest egoisme el que haja empés a aquestes multituds d'adoradors i adoradores del seu ego a vacunar-se. I això és bo per a tots i per a totes. Però la penya aquella de les cues no té el meu respecte ni la meua comprensió. Estem com estem i no pitjor malgrat ells i elles. Beneït passaport Covid que davant la perspectiva de no anar-se'n de canyes ha fet que, si més no, els de la cua deixen de ser una part del problema.