El valencianisme republicà (1837-1977) | 10/14 - La Guerra Civil (1936-1939)

per Fundació Josep Irla

Valencianisme republicà

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El valencianisme republicà és producte del conjunt d'idees, llibres, publicacions, entitats, iniciatives, fets i personatges que des de mitjans del segle XIX reivindiquen els trets nacionals del poble valencià i la seua vinculació amb la resta de terres de llengua catalana, i van lligant progressivament el seu futur en llibertat a un projecte democràtic de renovació cultural, cívica i política d'arrels republicanes.

La història del valencianisme republicà és la crònica del lent despertar d'un poble silenciat, de la lluita per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià. D'una lluita conduïda a través de l'acció cultural, cívica i política.

L'exposició itinerant «El valencianisme republicà (1837-1977)» —dirigida per Josep Vall i amb l’assessorament històric d'Antoni Furió i Pau Viciano— ret homenatge a totes les generacions de valencianistes que han protagonitzat aquesta lluita.

Eivissa, 7 d’agost de 1936
Milicians valencianistes de la Columna Uribarry al castell d’Eivissa aixecant la bandera donada pel Partit Valencianista d’Esquerra.

1936-1939 La Guerra Civil

El fracàs del colp d’estat contra la República liderat pel general Franco, en sintonia amb el feixisme europeu emergent, provoca l’esclat de la Guerra Civil, preludi de la Segona Guerra Mundial. La resposta popular a l’aixecament feixista és liderada pels partits i sindicats obreristes que per la força dels fets imposen un nou ordre polític.

A València es crea el Comitè Executiu Popular, amb la presència del tinent Josep Benedito, d’Esquerra Valenciana, al capdavant de la delegació de Guerra, i del doctor Francesc Bosch i Morata, del Partit Valencianista d’Esquerra, com a responsable de Sanitat.

El valencianisme republicà també contribueix a l’esforç bèl·lic amb la creació de milícies antifeixistes: columnes Torres-Benedito, El Palleter i Uribarry. Aquesta darrera —comandada pel capità Manuel Uribarry, d’Esquerra Valenciana— protagonitza l’expedició d’alliberament d’Eivissa i Formentera, confluint amb la campanya de la Generalitat de Catalunya per alliberar Mallorca.

L’arribada del Govern a València, nova capital de la República, el novembre de 1936, —després de la dissolució del Comitè Executiu Popular— i el context bèl·lic, fan inviable aprovar cap proposta d’Estatut. Així i tot se’n generen diversos textos. El gener de 1937 la CNT redacta el seu projecte. El febrer és Esquerra Valenciana qui n’aprova un al seu Congrés. I el març ho fa Unión Republicana Nacional. Tots queden al calaix.

Amb la via estatutària bloquejada, el valencianisme es bolca en diverses iniciatives culturals: promou el salvament del patrimoni artístic i documental en perill pel conflicte; aconsegueix un incipient reconeixement de l’ensenyament del valencià a escoles i instituts; participa al 2n Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes, que té lloc a València el juliol de 1937, amb una ponència llegida per Carles Salvador en defensa dels interessos culturals de les nacionalitats; i, al voltant del 9 d’octubre de 1938, organitza els actes commemoratius del 7è Centenari de la Conquesta de València per Jaume I.