2 de cada 3 queixes per discriminació lingüística tenen a veure amb l’incompliment de la normativa vigent

Durant el 2020, Plataforma per la Llengua va rebre quasi un 80% més de queixes que el 2019

per NLV

Llengua

El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, i la directora, Neus Mestres, en la presentació de l'Informe CAT 2021
El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, i la directora, Neus Mestres, en la presentació de l'Informe CAT 2021

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Plataforma per la Llengua acaba de publicar l'Informe de queixes 2020, un estudi estadístic de les queixes que el servei d'atenció als ciutadans de l'entitat va tramitar i assessorar al llarg de l'any. L'organització ha destacat que «dues terceres parts de les queixes rebudes el 2020 denunciaven fets que constituïen vulneracions de l'ordre jurídic vigent».

En aquest sentit, ha assenyalat que «per bé que l'ordenament espanyol sorgit de la Constitució de 1978 manté la supremacia del castellà, també permet l'existència de certs espais de quasi igualtat, espais que normes específiques han anat creant». Així, «fins a 865 de les 1.303 queixes del 2020 feien referència a vulneracions d'aquestes normes», ha indicat.

«Aquestes dades en part es poden atribuir a les inèrcies que genera un marc legal que, malgrat els matisos i els espais de tolerància, és en essència supremacista i afavoreix un grup lingüístic (el castellanoparlant) mentre relega els altres», ha asseverat. Tanmateix, les dades també es poden explicar «per la poca determinació del sector públic, i en especial de les institucions autonòmiques, per garantir el compliment de les normes de normalització lingüística».

L'entitat ha manifestat que «l'esfera privada és la que genera més descontentament: pràcticament dues de cada tres queixes de 2020 feien referència a l'intercanvi comercial». En concret, «un terç feien referència a l'atenció oral i el 22,9% tenien relació amb els serveis web». L'any 2019 l'atenció oral havia generat 4 de cada 10 queixes i les webs el 15,9%. «La tendència a l'alça d'aquest segon àmbit sembla estar relacionada amb els canvis en el dia a dia generats per la pandèmia de la COVID-19: els confinaments i les restriccions als serveis presencials van tenir un efecte negatiu sobre les interaccions directes i van tendir a augmentar l'ús dels serveis virtuals», ha assegurat.

Les queixes presentades al País Valencià només representen el 5,7% del total

El servei de queixes de Plataforma per la Llengua atén els ciutadans d'arreu del domini lingüístic català i des del 2019 els informes anuals inclouen una observació del pes de cada territori en la generació de les queixes. Tanmateix, les dades del 2019 i el 2020 mostren que només un percentatge molt reduït es presenten al País Valencià. El 2019 va ser el 5,7% del total, tot i que representa el 31,6% de la població.

En canvi, 9 de cada 10 queixes venen de Catalunya (55,3% de la població) i, dins del Principat, Barcelona n'ha generat 4 de cada 10 queixes, tot i que només té el 21,6% de la població del país.