Pornografia i violència masclista en persones adolescents

per Encarna Canet Benavent, Sonia Rubio

Tribuna

Pornografia i violència masclista en persones adolescents
Pornografia i violència masclista en persones adolescents

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Un dels vídeos pornogràfics més vistos pels consumidors ha estat el d'una violació col·lectiva de 4 homes a una dona mentre plorava, cridava i intentava escapar-se, la perseguien, la van retenir, li van treure la roba i van fer torns per violar-la. Aquesta violació grupal va tindre 225.784.374 visites comptabilitzades fins al 3 de maig de 2019. Vos recorda a alguna «manada»?

La pornografia actual ha deixat de ser una filmació d'imatges sexis, eròtiques i motivadores, per a passar a ser una gran indústria global de la qual viuen productores, xarxes de contactes i aplicacions web que tenen grans beneficis econòmics i necessiten cada vegada major nombre d'imatges, més explicites, cada vegada amb contingut més fort i més violent. La pornografia d'avui no és baixar a la tenda per la revista o el vídeo mentre quedes assenyalat com a consumidor, més aviat al contrari, es tracta de fer un simple clic tantes voltes com vulgues, amb l'anonimat assegurat, llevat del control de les empreses que controlen els algoritmes telemàtics.

Per aconseguir clients, generar nous consumidors i fidelitzar-los en un mercat cada vegada més competitiu, és necessària la dominació i la força de l'home cap a la dona: sexe en grup de diversos homes amb una dona, penetracions per tots els orificis possibles, penetracions amb el puny, ejaculacions en la cara de la dona, penetracions simultànies, Bukkake, orinar-se i/o defecar damunt de la dona, sexe amb asfíxia, sexe químic... I si és sense el seu consentiment cap problema, segur que en el fons li agradarà.

I què passa amb la pornografia i l'adolescència? L'informe de Save the Children de 2020: «(Des)informació sexual: pornografia i adolescència» és el resultat d'una enquesta realitzada a 1.753 adolescents d'entre 13 a 17 anys en què s'assenyala que el 87,5% dels xics i el 38,9% de les xiques han vist pornografia i va ser per primera vegada entre els 6 i 12 anys (53,8%). El 81,6% dels xics i el 40,4% de les xiques manifesta que el seu consum és freqüent.

Quasi tots i totes (98,5%) han accedit a la pornografia de forma gratuïta per recerca activa i per accés accidental (17,4%) mitjançant les finestretes emergents d'internet o pels grups de WhatsApp.

El consum d'imatges de pornografia ha influït en les seues relacions de parella (52,1%) i han intentat portar alguna escena porno a la pràctica (47,4%). El 13,8% de les persones adolescents han entrat en contacte per les xarxes amb persones desconegudes amb finalitat sexual.

Per altra banda, el treball de recerca dirigit per Esther Torrado (2020-2021) de la Universitat de La Laguna «Sexualitat i consum de pornografia en adolescents i joves de Tenerife de 16 a 29 anys» va enquestar 2.432 joves d'entre 16 i 29 anys de Tenerife. Exposa que avui la pornografia per a l'adolescència és sinònim de «bon sexe» i que s'ha convertit en l'educació sexual de les noves generacions a través d'internet, que comencen a consumir-la a una edat molt primerenca, sense haver tingut relacions sexuals i sense educació sexual prèvia. Aquest treball exposa que el 24% dels i les joves enquestades consideren que tenen una addicció a la pornografia. Les dones en consumeixen menys i fins i tot diuen que els avorreix, mentre que ells ho fan per masturbar-se. El 18% consumeixen pornografia diàriament i el 38% ho fan setmanalment. El 91% ho fan amb el mòbil.

Tota la vida hi ha hagut consum de pornografia... Per què ara és un problema?

Com hem dit, la pornografia avui és una part fonamental de la poderosa «macroindústria de l'explotació del sexe», íntimament lligada al capital financer, ja que contribueix a crear la demanda futura per als clubs d'estripers, cases de massatges, turisme sexual, agències d'acompanyants, bordells... Com tot negoci capitalista, la indústria de la pornografia s'alimenta de la pobresa estructural i de les situacions de necessitat de dones i xiquetes en primer lloc. La globalització d'aquesta indústria només es pot entendre per la necessitat del capital de trobar nous espais de negoci on poder multiplicar la seua taxa de guanys i per les situacions de pobresa extrema i les escasses possibilitats de subsistència que tenen algunes dones generades pel mateix capital.

En segon lloc, aprofita el desconeixement de la gent jove que volen ser «actrius» famoses, influenciadores, ho consideren una cosa moderna, és una forma de guanyar diners aparentment «fàcils» venent el cos, amb la falsa idea que elles decideixen quin material pengen, i que quan volen ho poden deixar. Com esborres d'internet unes imatges o vídeos pornogràfics?

En tercer lloc, el capital utilitza la pornografia per a blanquejar la prostitució donat que ambdues van de la mà en el negoci de venda i explotació del cos de la dona, justificant-se com una cosa «natural», un treball com qualsevol altre, que s'acompanya del «consentiment» de la dona, i sense conseqüències socials ni psicològiques ni de salut.

Per tal de poder ampliar el mercat de consumidors, aquesta indústria cada dia necessita més quantitat de dones per al negoci, més joves, més racialitzades, també embarassades... els gustos són diversos i el mercat ofereix el producte que el consumidor (prèviament modulat) desitja. Aquests, igual com en el cas dels puters necessiten cada vegada més «carn fresca» i pràctiques cada vegada més extremes per a excitar-se.

En quart lloc, pujar imatges sexuals o pujar pornografia a internet pot produir que les dones i xiquetes puguen ser víctimes de delictes cibernètics com ara l'extorsió o el Grouming, perquè una vegada pujades les imatges ja no són teues.

En cinqué lloc, la pornografia pot crear addicció donat que produeix plaer ràpid, tots els desitjos dels consumidors poden fer-se realitat, també aquells als quals la seua parella no accediria per atemptar contra la dignitat, poden provar-ho tot i amb dones diferents. Les expertes parlen de les cinc A causants de l'addicció: assequible (hi ha moltíssima i debades), accessible (des de qualsevol dispositiu), anònima (no t'has d'identificar), acceptada (és considerada socialment un «entreteniment per adults») i agressiva perquè amb poques exposicions es pot caure en l'addicció.

En sisé lloc, les persones joves que no reben cap educació afectivosexual prenen com a model la pornografia i pensen que eixos actes violents són realment la sexualitat. Per tant, es produeix un aprenentatge violent i masclista. L'esquema bàsic en la pornografia és un subjecte masculí que té un desig irrefrenable i la dona o la xiqueta és el cos o l'objecte a utilitzar per a la seua satisfacció, sense que elles tinguen dret a posar límits a l'accés al seu cos. Fins i tot l'ús de la violència per accedir-hi és excitant sexualment, normalitzant i erotitzant la dominació i la violència sexual.

En definitiva és la cultura de la violació, a la qual tenen accés tots els xiquets i les xiquetes. Si volem evitar les violències masclistes, caldrà començar per a fer extensiva l'educació sexual de manera que qualsevol personeta que entropessa amb la pornografia entenga que això no és sexualitat sinó la cosificació de la dona per a usar-la com un objecte, penetrar-la per tot arreu, i agredir-la amb violència. I tot perquè t'han generat una addicció, tu tens diners i ella necessitat. També és urgent controlar i limitar a les empreses que s'hi dediquen i ofereixen determinat tipus de pornografia violenta en obert, debades i sense control d'accés. Elles són les responsables principals de la pornificació de la societat.