El Congrés d’Escola Valenciana arrenca acompanyat per l’acadèmia i les institucions

El president de l'entitat, Natxo Badenes, reivindica la necessitat d’abordar «tots aquells reptes i canvis que cal impulsar des de les escoles»

per Joan Canela

Societat

El Congrés d’Escola Valenciana arrenca acompanyat per l’acadèmia i les institucions
El Congrés d’Escola Valenciana arrenca acompanyat per l’acadèmia i les institucions

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El paranimf de la Universitat de València ha estat el privilegiat escenari de la inauguració del VI Congrés d’Escola Valenciana, que es desenvoluparà entre avui i dissabte al Cap i casal. La Federació d’Entitats per la Llengua ha comptat amb l’acompanyament i suport del gruix de les institucions valencianes, així com els partits d’esquerra, moviments socials, acadèmia i indústria cultural, representants dels quals han assistit a la conferència inaugural.

El president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes, ha reivindicat la necessitat del Congrés per tal d’abordar «tots aquells reptes i canvis que cal impulsar des de les escoles», no soles en matèria lingüística i cultural, sinó també en la coeducació o la transformació digital, temàtiques sobre les quals giraran totes les ponències i comunicacions del congrés. «El feminisme és imprescindible per erradicar des de les aules el masclisme i així poder contribuir a construir una societat respectuosa amb la llibertat sexual i relacions més sanes i igualitàries», ha destacat Badenes.

La reivindicació dels drets lingüístics i de la normalització del valencià ha estat present en totes les intervencions institucionals. Isabel Vázquez, vicerectora de la Universitat de València ha recordat «les amenaces i persecucions patides pel valencià. En drets lingüístics és difícil avançar i fàcil retrocedir, i per això és important crear aliances d’entitats que reforcen i treballen per la llengua pròpia. I, en aquest punt, Escola Valenciana és un referent, no sols lingüístic, sinó en tota matèria educativa».

El vicepresident valencià, Hèctor Illueca ha recordat que «la defensa del valencià a l’escola ha estat sinònim de la defensa dels valors democràtics» i, en aquest sentit, «els valencians tenim la sort de comptar amb Escola Valenciana», a qui ha definit com «un pilar de la societat civil valenciana des de la seua fundació el 1990».

Per la seua banda, Rosa Pérez Garijo, consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica ha volgut recordar que «si bé no estem al millor moment, tampoc estem al pitjor, però cal ser optimistes perquè almenys ara podem identificar els enemics i d’on venen els cops». També ha denunciat que «l’extrema dreta i la dreta no tan extrema tenen obsessió en la nostra llengua. Tenen valencianofòbia. Ens la volen acorralar al folklore. I, per això, qualsevol iniciativa perquè el valencià es parle més i guanye espais troba amb la seua oposició».

Doble conferència inaugural

El congrés ha volgut recordar la figura de la mestra Empar Navarro, feminista, militant comunista i introductora de les pedagogies renovadores i del valencià a l’escola, i injustament oblidada. La professora de la Facultat de Magisteri de la UV, Carme Agulló Díaz, ha estat l’encarregada de glossar la figura d’aquesta pionera de la coeducació i de la recuperació de la nostra llengua en l’ensenyament, i posar-hi context: «El 1900, l’analfabetisme femení pujava al 67% a la ciutat de València, només una dona tenia títol batxiller i cap estudiava a la universitat». Una dada que permet entendre la importància de la figura de Navarro, que pel seu compromís antifeixista va ser represaliada pel franquisme. Detinguda el 1939 per un escamot feixista, va ser empresonada al Convent de Santa Clara. I encara que absolta d’una petició de pena de mort en un consell de guerra, va ser depurada i represaliada, impedida d’exercir el magisteri durant vint anys.

També ha intervingut la sociòloga de la Universitat de Barcelona Marina Subirats, qui ha defensat una coeducació que vaja més enllà «d’introduir nenes a l’escola de nens», sinó que servisca per a «revertir el caràcter androcèntric del món educatiu per fer-lo androgin, que reflecteixi les aportacions culturals d’homes i dones perquè les necessitem totes. Fins ara la cultura creada per dones no s’ha considerat cultura i ha estat invisibilitzada i la humanitat necessita tot el conjunt per poder avançar».

Subirats també ha defensat una educació sexoafectiva –«que per sort la nova llei educativa ho contempla»-, ja que «nens i nenes s’informen sobre la sexualitat a partir de la pornografia i això ens genera problemes molt greus». «S’ha passat –ha recordat també- d’exigir a les nenes que no mostrin i amaguin la seua sexualitat a tot el contrari, que siguin objectes eròtics».

La sociòloga de la Universitat de Barcelona Marina Subirats

Finalment, la sociòloga ha volgut diferenciar entre gènere i sexe. «El primer és un model de comportament social imposat a sang i foc, i encara que ara sembli que s’estiguin diluint, encara segueixen existint i entre els tres i quatre anys, la canalla ja té feta la distinció jeràrquica que això suposa, i que significa que manen els nens. I encara que l’escola hagi canviat una mica i que part de les famílies estigui evolucionant, els mitjans de comunicació i la indústria cultural són els principals transmissors d’un sistema obsolet i hem de vigilar-los molt». Per això ha proposat una pràctica «d’observació i participació-acció a les escoles» per anar alliberant-les del masclisme. «Primer cal detectar les conductes masclistes i a poc a poc, explicant bé i debatent amb tota la comunitat educativa, anar i introduint els canvis necessaris».

A partir d’aquesta vesprada i durant tot el dia de demà es desenvoluparà el gruix del congrés a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. Durant aquest dia i mig s’impartiran més de 25 conferències, ponències, tallers i taules redones amb el multilingüisme, la coeducació i la transformació digital com a eixos principals, i amb la participació de figures com les escriptores Najat El Hachmi i Bel Olid, els filòlegs Avel·lí Flors i Raquel Casesnoves o els pedagogs Vicent Pascual Granell i Josep M. Baldaquí Escandell. Finalment, dissabte el matí es llegiran les conclusions i se celebrarà una festa de cloenda.