Bel Olid: «El no binarisme fa lloc perquè les persones binàries se sentin més còmodes»

L’escriptora i traductora catalana Bel Olid ha participat en el congrés d’Escola Valenciana aquest dijous

per Joan Canela

Societat

Bel Olid: «El no binarisme fa lloc perquè les persones binàries se sentin més còmodes»
Bel Olid: «El no binarisme fa lloc perquè les persones binàries se sentin més còmodes»

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

«La coeducació semblava que havia de consistir a posar nens i nenes a una aula i pensar que màgicament creixerien com a iguals. Però sorprenentment això no passa», així ha començat la seua participació l’escriptora i traductora catalana Bel Olid en el congrés d’Escola Valenciana. «I llavors, què fer perquè acabin amb el convenciment que són persones totes? Doncs apostar per la coeducació no binària, una expressió que sempre genera por, ja que, si en una realitat que la coeducació ja costa, a més, introdueixes una coeducació que va més enllà del binarisme sembla que et saltis deu passos, però en realitat aquest enfocament serveix per trencar estereotips i és la forma d’arribar a la igualtat», ha defensat Olid.

En aquesta línia, l’escriptora ha proposat «la criança flexible amb el gènere» perquè «cadascú pugui fer tot allò que li vagi bé o li agradi o li sembli més còmode, i no allò que digui el mandat de gènere o, tampoc, fer només la cosa contrària a aquest mandat». «El no binarisme fa lloc perquè les persones binàries se sentin més còmodes», ha reblat.

Olid ha inaugurat en solitari –després que l’escriptora Najat el Hachmi haja anunciat a última hora la seua baixa per motius sanitaris- l’eix de coeducació del VI Congrés d’Escola Valenciana a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. Durant tota la vesprada s’han realitzat una dotzena d’activitats relacionades amb la coeducació, incloses la presentació de diferents iniciatives desenvolupades a diferents centres educatius valencians, com el taller de jocs matemàtics per la igualtat, a càrrec d’Enric Ramiro, els Patis coeducatius, impartit per Sandra Molinés, o el Taller noves masculinitats alternatives, de Josep Maria Canal.

La coordinadora del congrés, Pila Gregori Monzó, ha defensat el paper d’aquestes jornades, «no només com a espai per a la reflexió teòrica d’aquells problemes que preocupen a la nostra societat, sinó també per proposar alternatives i empényer cap a possibles solucions». En l’àmbit específic de la coeducació, Gregori considera central pensar «com encarem des dels centres educatius la qüestió de les cures, l’educació sexoafectiva, quines propostes de noves masculinitats es fan o com es treballa la diversitat sexual». Tota una sèrie de qüestions que poden servir per als mestres o estudiants de magisteri presents al congrés.

En una taula redona s’ha debatut sobre els mitjans per aconseguir una societat igualitària, aportant el punt de vista dels docents, de les famílies i dels mitjans de comunicació. Des de l’escola, Ana López ha recordat el paper fonamental dels centres en aspectes com els patis, la distribució dels quals «ja envia al missatge a les xiquetes que han d’acceptar quedar-se als marges i amb menys espai, cosa que després es reproduirà a la vida laboral». Però López s’ha centrat sobretot en el material curricular, que ha de començar des de les primeres etapes, ja que «la bretxa digital de gènere comença als sis i set anys. Així, quan als onze o dotze han de triar ja no són lliures, sinó que trien allò que els hem ensenyat a triar, implicant un desaprofitament enorme de talent femení». En la ponència, López ha presentat el projecte europeu Women’s Legacy, que recull l’obra produïda per dones en tot tipus d’aspectes, com la cultura, la ciència o les humanitats, per tal que puga ser incorporada als currículums de forma fàcil per les mestres.

Pel que fa als mitjans de comunicació, la periodista Lorena Escandell ha reclamat que aquests «Acullen i mostren la diversitat», a més de contribuir a superar els rols de gènere en quatre punts: «Desnormalitzar la violència, despatriarcalitzar la representació dels continguts, canviar la cultura mediàtica i també les estructures culturals». 

«És necessari que els mitjans de comunicació canvien, però també que la ciutadania aprenguem a descodificar els missatges i protegir-nos de la seua toxicitat. Promoure la capacitat crítica i el consum responsable», ha afegit la periodista.

Ruben Pacheco, en nom de la Confederació Gonzalo Anaya d’AMPA del País Valencià, ha explicat el projecte de cursos de coeducació per a famílies, que tenen «una assistència massiva». «Hi ha molt d'interès, però encara hem d’anar més enllà i arribar a la gent menys conscienciada», ha reconegut. Amb tot, Pacheco ha posat límits al poder de la formació teòrica i ha reivindicat el de l’exemple: «Si no hi ha una coresponsabilitat en l’àmbit familiar, difícilment inculcarem als nostres fills i filles la igualtat i perpetuarem els rols que vam aprendre nosaltres».