L’escola en valencià en la societat plurilingüe del segle XXI

El VI Congrés d'Escola Valenciana aborda la inclusió i el plurilingüisme aquest divendres

per Joan Canela

Societat, Llengua

L’escola en valencià en la societat plurilingüe del segle XXI
L’escola en valencià en la societat plurilingüe del segle XXI

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Com aplicar el model d’educació plurilingüe en les escoles sense que açò signifiques nous retrocessos per als espais en valencià? Aquesta és la pregunta que ha planat durant tot el matí d’avui al VI Congrés d’Escola Valenciana que s’està desenvolupant a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. I és que si ahir, les ponències van girar al voltant de la coeducació, hui ha sigut el torn de la inclusió i el plurilingüisme.

«El coneixement del valencià ha crescut des del 1985, quan comencen a fer-se les enquestes d’usos i competències en aquesta llengua –explica la investigadora Raquel Casesnoves-, sobretot en els aspectes més formals, com llegir i escriure, gràcies a la seua introducció en l’ensenyament. I encara que hi ha una reducció de la comprensió a partir de finals dels 90 i principis de segle, amb l’onada migratòria, l’enquesta del 2015 anuncia una certa recuperació i, a més, és entre la població jove on el coneixement és més elevat».

Aquestes dades, però, cal contextualitzar-les amb les de l’ús social real, ja que no és el mateix conèixer una llengua que emprar-la. I en aquest sentit, les investigacions del filòleg Avel·lí Flors no són tan optimistes. En la seua investigació de la realitat lingüística a Castelló de la Plana va trobar-se que «quan són adolescents el 22% dels xics parla valencià enfront del 67 castellà, però quan són converses entre companys, els percentatges passen a 87% en castellà i 9% en valencià. I només un 5% dels entrevistats parla en valencià habitualment amb els amics», una xifra fins i tot inferior als que ho fan en terceres llengües. A més, malgrat que l’escola ajuda a revertir la situació tampoc ho aconsegueix totalment: «a les aules en la línia PEV [la investigació va fer-se abans de l’actual llei del plurilingüisme] el 49% dels alumnes usen el valencià, una xifra que cau al 23% en la línia d’incorporació progressiva o PIP». «No volem ser catastrofistes, però les dades són delicades», ha reconegut Flors.

Una proposta d’immersió amb transllengua

Si el model d’immersió lingüística emprat fins ara s’ha basat en la separació estricta de les llengües a l’hora d’impartir el seu ensenyament o, inclús, a l’hora de buscar els espais d’ús, els pedagogs Vicent Pascual i Josep Maria Baldaquí, han intervingut al congrés defensant una proposta basada en la transllengua. «Les investigacions apunten que les persones plurilingües tenen una estructura complexa i, fins i tot, n’hi ha que defensen que no hi ha una separació de llengües en el cervell», ha explicat Baldaquí. Per això, el seu model proposa aprofitar «el transllenguar que tots fem constantment, quan anem canviant de llengua de manera natural i aplicar-lo als entorns acadèmics». El pedagog ha defensat el model aplicat a Gal·lès, on és habitual fer activitats en gal·lès a partir de fitxes en anglès. «La concepció tradicional del bilingüisme no és operativa per abordar la complexitat dels usos lingüístics del segle XXI», ha alertat.

Amb tot, tant ell com Pascual han citat experts com Cenoz, Gorter o Mc Swan per avisar que «el transllenguar pot diluir la llengua minoritzada i dificultar-ne la recuperació, ja que, els beneficis del transllenguar no són idèntics en tots els contextos» i cal aplicar-lo adaptat a la realitat valenciana. «Cal crear espais segurs per a l’ús del valencià on es fomente clarament» ha demanat Pascual

La seua proposta passa per «arribar al plurilingüisme reforçant les llengües minoritzades al principi [a infantil i primer cicle de primària] i després anar introduint les altres llengües progressivament fins a la conjunció entre les diferents llengües a partir dels darrers cicles de primària i l'ESO».

Experiències pràctiques

A més de les propostes teòriques, el congrés serveix també per conèixer de primera mà les diferents estratègies per a la normalització o extensió de l’ús social del valencià a diferents centres de tot el país. Aquest és el cas de l’IES La Torreta d’Elda (Vinalopó), una zona castellanoparlant. «Vam canviar la metodologia. Vam deixar de banda la gramàtica per un enfocament comunicatiu. Fer-los parlar, també entre ells, viure, emprar diferents activitats, però sempre amb l’oralitat com a element central de l’assignatura», ha explicat la professora d’aquest centre Rosa Maria Amorós. El resultat és que ara «veuen com a assignatura útil» i «l’ús de la llengua ha augmentat dins i fora l’aula».

Amorós ha defensat que «l’aprenentatge de llengües ha de ser normalitzada» i ha destacat que «mai he tingut problemes en la implementació del valencià. He trobat més reticències amb l’anglès». Això sí, cal «un vincle amb tota la comunitat educativa i una implicació molt gran de tot el claustre», elements que es donen a l’IES La Torreta: «Cada  dia posem damunt la taula noves idees i propostes i trobem formes de portar-les a terme», ha explicat Amorós qui ha destacat la capacitat inventiva i resolutiva del professorat: «Tal com diuen, si vols fer una cosa, crida un docent».

Aquest eix també ha reservat un espai per conèixer experiències internacionals, com les Calandretes, l’associació educativa occitana que des de fa 40 anys ha anat estenent una xarxa de 40 escoles, quatre col·legis, un institut i un centre de formació per professorat, amb més de 4.000 alumnes i el suport de més de 10.000 famílies associades. Patrici Baccou ha explicat un projecte basat el mètode pedagògic de Freinet, la participació de tota la comunitat educativa [a l’estat francés el model d’escola pública és molt estatal i sense espais de participació] i a partir de la llengua, descobrir una cultura com l’occitana, extremadament minoritzada que un estat que Baccou no s’ha estat de definir com a «culturicida».